La Plataforma Cívica Pro Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i Serra de la Llena reclama mantenir els límits proposats inicialment i reforçar la seva protecció del futur parc

La creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i Serra de la Llena continua avançant. Actualment, el projecte es troba en la darrera fase d’informació pública abans de la seva aprovació, fet que entitats, institucions o persones a títol personal encara poden dir-hi la seva. És el cas de la Plataforma Cívica Pro la creació del Parc, que presentaran al·legacions al Decret de creació i al Pla de Protecció del futur parc.

Reclamen mantenir els límits de protecció

Una de les principals demandes és el manteniment dels límits de protecció plantejats a l’inici del procés de creació del Parc i la reconsideració de les exclusions o reduccions introduïdes posteriorment, per tal d’assegurar la connectivitat ecològica, la continuïtat dels hàbitats i la funcionalitat del conjunt de l’espai natural.

En aquest sentit, Xavi Jiménez, president del GEPEC -Ecologistes de Catalunya explica que s’han reduït extensions importants del futur parc. Concretament, en el procés de tramitació del Parc «s’han perdut 4.740 hectàrees». És per això que demanen recuperar la proposta inicial de la Generalitat perquè, diu, «no estava sotmesa a pressions polítiques o de sectors econòmics» i que «zones que n’han quedat fora, es tornin a incloure en el parc».

Reforçar la protecció en alguns activitats

Per altra banda, des de la plataforma, que està formada per més d’una vintena d’entitats vinculades a la zona d’afectació del parc, també consideren que s’hauria de reforçar la protecció que regula algunes activitats. En aquest sentit, consideren necessari reforçar la regulació dels treballs forestals, per tal que no provoquin deteriorament ni efectes negatius a la integritat ecològica de l’espai; ordenar la ramaderia extensiva segons la capacitat de càrrega dels hàbitats; millorar la protecció de fonts, rieres, aqüífers i altres ecosistemes dependents de l’aigua; i establir una regulació més efectiva de la recol·lecció de bolets.

Un altre dels àmbits prioritaris serà l’ús públic i les activitats organitzades. La proposta actual determina el règim de comunicació o autorització d’aquestes activitats principalment en funció del nombre de participants (entre 50 i 150 persones, comunicació; més de 150, autorització). La Plataforma proposarà que també es tinguin en compte la sensibilitat de l’indret, l’època de l’any, la freqüència, la nocturnitat, el caràcter competitiu i els efectes acumulatius de les activitats.

Les entitats també posaran sobre la taula la necessitat de reforçar i incentivar una agricultura compatible amb la conservació de la biodiversitat. El mateix Pla reconeix l’agricultura com un element essencial del paisatge en mosaic i la seva contribució a la biodiversitat i a la prevenció d’incendis. Les al·legacions demanaran potenciar les pràctiques agrícoles sostenibles i la conservació de marges, sòls, vegetació natural, punts d’aigua i altres elements de biodiversitat vinculats als espais agraris.

Finalment, la Plataforma abordarà la regulació del bany als rius i gorgs, uns dels espais més vulnerables a la sobre freqüentació. Les normes ja haurien de preveure limitar accessos i aforaments, establir reserva prèvia o prohibir el bany quan sigui necessari per conservar els ecosistemes fluvials. Les entitats defensaran que aquestes decisions es basin en la capacitat ecològica de cada indret i que es protegeixin especialment els espais més fràgils i els períodes de sequera.

En aquest sentit, Jiménez destaca que un parc natural és una eina «per protegir i que és compatible amb les activitats tradicionals», però «aquelles activitats que poden resultar agressives si es fan de manera descontrolada, s’han de regular».

«La Governança ha de ser efectiva»

La plataforma també considera que la composició de la Junta Rectora proposada s’hauria de reformular. La governança actualment està formada per més d’una trentena de membres i consideren que és un nombre poc efectiu per un òrgan de govern. A més, també denoten una molt baixa participació de la comunitat científica.

Les entitats que l’integren valoren molt positivament que, després de dècades de reivindicació, la creació del Parc Natural sigui a les portes de fer-se realitat, però consideren que aquest moment històric s’ha d’aprofitar per garantir un Parc territorialment coherent i amb eines de gestió prou sòlides per protegir efectivament els seus ecosistemes i la biodiversitat i fer-les compatibles amb les activitats tradicionals.