L’estudi conclou que la temperatura de primavera és la clau de l’atac del bernat verd i avala la lluita coordinada

El sector de l’avellana del Camp de Tarragona ja té una eina per avançar-se a la taca blanca, un defecte intern del gra que en redueix la qualitat i provoca pèrdues econòmiques. El projecte REDUCTAV, liderat per COSELVA, coordinat científicament per l’IRTA i amb la participació de l’ADV de l’Avellana i Cultius Mediterranis, ha desenvolupat un model matemàtic que permet preveure’n el risc a partir de les temperatures de primavera.

El defecte el causa el bernat verd, un insecte que pica el fruit quan s’està formant. Segons el moment de la picada, pot aturar el creixement de l’avellana, fer que el gra quedi petit o mal format, provocar-ne la caiguda prematura o generar la taca blanca, que queda amagada a l’interior.

La investigadora de l’IRTA i responsable científica del projecte, Leontina Lipan, recorda que és només un dels problemes d’un cultiu en hores baixes: «El cultiu de l’avellana està en un període molt delicat, potser el pitjor de la història». Segons Lipan, el 2024 la producció era un 10% de la de fa 40 anys, tot i que el 2025 va millorar i aquest any la collita és millor que les darreres.

La primavera marca el risc de taca blanca

L’equip ha analitzat una base de dades de COSELVA amb prop de 14.000 registres recollits entre el 2017 i el 2025. La incidència no és igual a tot el territori: es concentra a les zones més baixes i al cor del Camp de Tarragona, en municipis com Vilallonga del Camp, el Morell, la Selva del Camp o Alcover, i disminueix amb l’altitud i cap al nord.

El factor que millor explica les diferències entre campanyes és la temperatura mitjana de març a maig, que pesa més que la pluja o la humitat. Amb aquesta relació s’ha construït el model, que per a aquest 2026 va preveure una afectació del 16%. Les dades provisionals de la collita la situen al voltant del 15%.

«Aquest model pot ser una eina molt útil per ajudar les agrupacions de defensa vegetal a decidir quan fer els tractaments», explica Lipan, que insisteix que encara s’ha de validar amb més campanyes. Les ADV fan el seguiment setmanal de la plaga des de la primavera fins a l’estiu i ara tindran una eina més per decidir quan avisar els pagesos.

La lluita col·lectiva, més eficaç

Una altra línia de treball ha comprovat una queixa habitual dels productors. «Els pagesos es queixaven de que si ells tractaven els cultius i els veïns no, els bernats verds afectarien també a les seves finques», relata la investigadora. L’assaig, en dues zones de 50 hectàrees, va comparar una àrea on totes les finques es tractaven de manera coordinada amb una altra on convivien finques tractades i sense tractar. La lluita coordinada va reduir en més d’un 6% les avellanes amb taca blanca.

També hi ha diferències entre varietats: la San Giovanni, més primerenca, va patir un 7% més de dany que la Negret. A més, el moment del tractament resulta decisiu. El 2025, un tractament a finals de juliol va arribar tard i la parcel·la sense tractar va superar el 33% d’afectació. El 2026, una actuació a mitjans de juny va mantenir el dany per sota del 10%, davant del 27% de la finca sense gestionar.

Detectar el dany sense obrir el fruit

Com que la taca blanca no es veu per fora, les seleccionadores òptiques no la detecten. Per això, l’IRTA ha provat amb la Universitat Pública de Navarra la imatge per terahertzs, una tecnologia que travessa el gra sencer. Els primers resultats, encara preliminars, detecten més del 70% de les avellanes danyades sense haver de trencar-les.