Els agricultors del territori reclamen noves polítiques que s’ajustin a les necessitats reals del territori

L’any 2025, l’AEMET va registrar a Reus una temperatura mitjana de 26,7 graus de juny a agost, 0,8 graus per sobre de l’anterior any. Enguany, però, la xifra s’ha disparat fins als 28,7 graus: dos graus més que el registre del 2025.

Més enllà de ser una curiositat meteorològica, també té conseqüències directes sobre les butxaques dels consumidors. Mantenir una llar a la mateixa temperatura ja requereix més energia, i, si a això hi afegim l’increment del preu dels combustibles respecte al mateix període de l’any anterior, el resultat és un augment significatiu del cost de la vida.

Els agricultors, els grans afectats pel canvi climàtic i l’augment del preu del petroli

L’impacte del canvi climàtic, però també l’augment de preu del barril de Brent es posen de manifest diàriament a les nostres llars, però es fa encara més evident en sectors com l’agricultura, on és el lliure mercat qui acaba marcant el preu dels productes.

L’augment de les temperatures incrementa les necessitats d’aigua dels cultius i alhora fan créixer la despesa energètica de les explotacions. Però l’impacte no acaba aquí. L’increment del preu dels combustibles i dels derivats del petroli també repercuteix directament en els costos de producció agrícola. Molts dels materials imprescindibles per desenvolupar l’activitat agrària depenen, directament o indirectament, del petroli. És el cas dels fertilitzants o d’alguns dels plàstics utilitzats en diferents tasques agrícoles.

Ernest Mas, agricultor a Verd camp Fruits, assenyala precisament aquest punt: «no ens hem de fixar només en l’increment dels carburants, sinó també en els derivats d’aquests hidrocarburs«. En aquest punt, segons Ernest Mas, és on intervenen les decisions empresarials; «hi ha cultius que són més fàcils de rendibilitzar i altres que no ho són».

Una situació insostenible

Tot plegat conforma un còctel que encareix els costos de producció i que deixa els agricultors davant d’un escenari cada vegada més exigent. Un increment de despeses que, segons posen de manifest els mateixos agricultors, és difícil d’assumir i esdevé una situació insostenible si es manté en el temps.

Ernest Mas és clar en aquest punt; «s’ha de posar ordre«. L’agricultor destaca que si no es prioritzen els productes locals, els que viatgen menys, l’augment dels preus es farà palès amb cada vegada més intensitat.

L’agricultor també ha explicat que aquestes situacions obliguen els professionals del sector a readaptar-se constantment a les noves circumstàncies, apostant per pràctiques més sostenibles, reduint la presència de plàstics i avançant cap a models de cultiu més ecològics. En aquesta línia, Ernest Mas exposa que «és un sector resilient» i que estan constantment cercant noves solucions. Tot i això, l’agricultor és clar «no ens queda una altra opció«.