Els marcatges s’han convertit en elements indispensables per poder facilitar-ne l’ús d’electrodomèstics tàctils a les persones amb discapacitat visual

Forns, fregidores d’aire, rentadores, vitroceràmiques… Any rere any, les pantalles i els comandaments tàctils s’han anat imposant en el mercat dels electrodomèstics, fins a convertir-se gairebé en l’única opció. Aquesta tendència deixa enrere les persones amb discapacitat visual, que han de recórrer a adaptadors i marcatges per poder fer servir els aparells de casa seva.

Els panells tàctils han substituït els botons i les rodes, i aquest canvi converteix cada vegada més aparells de la llar en un repte. Per salvar aquest obstacle, entitats com l’ONCE ofereixen solucions d’adaptació, com ara elements de marcatge en relleu o plantilles impreses en 3D.

Marcatges de sempre, materials nous

El marcatge és una tècnica que les persones amb discapacitat visual utilitzen habitualment per identificar elements del seu entorn, tant dins com fora de casa. Es tracta de punts, plantilles impreses en tres dimensions o adhesius amb relleu que funcionen com a senyalització tàctil i els permeten reconèixer diferents objectes i espais amb més facilitat.

«Els marcatges, des que el món és món, sempre els hem utilitzat. El que ha canviat és el material. Si em remunto a fa molts anys, podíem fer servir un simple esparadrap per marcar; ara tenim pintures que generen relleu o petites perles autoadhesives», explica Mayca Cruz, tècnica de rehabilitació de l’ONCE.

Una de les principals novetats en aquest àmbit són les plantilles impreses en 3D, que es poden personalitzar per adaptar-se als models de cada usuari. «Són unes peces de metacrilat que es col·loquen sobre els comandaments dels fogons i que, mitjançant uns orificis, permeten identificar la ubicació de cada botó», explica Cruz.

Encara més recents són els electrodomèstics parlants, que incorporen de fàbrica indicacions sonores per substituir la informació visual. Segons explica la tècnica, aquesta tecnologia tot just fa un parell d’anys que és al mercat i, de moment, l’oferta és força limitada. Una circumstància que encara en condiciona l’accessibilitat.

L’accessibilitat, el gran oblit de la innovació

Els electrodomèstics actuals són cada vegada més eficients energèticament, incorporen programes més intel·ligents i, en general, són més fàcils de reparar. Però aquests avenços tecnològics contrasten amb una assignatura encara pendent: l’accessibilitat. En els darrers anys, lluny de millorar, aquesta ha retrocedit. Una situació que dificulta cada vegada més que les persones amb discapacitat visual puguin adaptar-se als nous aparells i utilitzar-los de manera autònoma.

Francesc Sánchez, director de l’ONCE, ho viu en primera persona. «Si vols l’últim model, et trobes que és tot tàctil. Sí que pita i fa diferents sons, però no t’indica què estàs posant ni què estàs fent», explica. Davant d’aquestes limitacions, molts usuaris es veuen obligats a buscar models analògics més antics, que en alguns casos fins i tot tenen un preu més elevat, però que resulten més senzills de fer servir i programar.

Francesc Sánchez, que té resta visual, recorda com va canviar la seva pròpia experiència quan una tècnica li va adaptar els electrodomèstics de casa. A partir d’aquell moment, va passar a ser qui millor sabia fer funcionar el forn i programar la rentadora. «Sembla una cosa molt insignificant, però el sol fet de poder fer-te tu el dinar o de posar una rentadora és molt important per a l’autoestima d’una persona amb discapacitat visual», subratlla.

Accessibles des del disseny

Des de l’ONCE insisteixen que els fabricants han d’incorporar l’accessibilitat des del disseny industrial, i no només a través d’adaptacions posteriors. «Els fabricants d’electrodomèstics serien els primers responsables de fer que aquests aparells fossin accessibles per a tothom», reivindica Cruz.

Sánchez hi coincideix i recorda que els aparells es dissenyen per a un públic general en què les persones amb discapacitat són un col·lectiu molt ampli. És un pas imprescindible perquè la innovació tecnològica no es converteixi en una barrera per a les persones amb discapacitat visual.