El projecte ha rebut més de 800 aportacions per part d’ajuntaments i i agents del territori que hi pertanyen
El projecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena arriba al final del seu procés de creació. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica preveu que aquest mateix mes de març es publiqui el text del decret de creació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) per iniciar el darrer tràmit d’informació pública, i espera aprovar el projecte de forma definitiva aquest estiu, juntament amb el seu Pla de Protecció.
Així ho ha explicat el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, en el marc d’una jornada a Alcover on s’ha rendit compte de les aportacions realitzades pels diversos ajuntaments i agents del territori durant el procés participatiu que s’ha fet per consensuar el text definitiu.
El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena esdevindrà el 15è parc natural de Catalunya i serà el primer parc que es crea després de 10 anys. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural ha explicat que “la creació del Parc ha incorporat un llarg procés de participació, que ens ha permès recollir una àmplia diversitat de visions, coneixements i expectatives sobre el futur espai”.
En aquest procés participatiu, s’han presentat 851 aportacions els canals oficials habilitats (principalment, a través del portal Participa i canals complementaris) i més de 150 aportacions addicionals a durant les sessions territorials específiques. Les aportacions s’han centrat en aspectes clau del projecte com la delimitació del Parc, la governança, les activitats agràries i forestals, la regulació de l’ús públic i la compatibilitat amb el desenvolupament econòmic local. El director ha explicat que “la major part han estat acceptades de forma total o parcial i s’han introduït en els documents finals”.
La delimitació del parc
El nou parc natural tindrà una superfície de 38.900 hectàrees. Tot i que inicialment la xifra se situava a l’entorn de les 43.700 ha, finalment s’ha decidit rebaixar la xifra per aconseguir un concert territorial més gran. Amb aquests canvis el nombre de municipis inclosos en el parc passa de 24 a 22. Es tracta de Prades, Vilanova de Prades, Capafonts, la Febró, Arbolí, l’Albiol, Mont-ral, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Vallclara, Vimbodí i Poblet, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Vilaverd, la Riba, Alcover, la Selva del Camp, l’Aleixar, Vilaplana, Alforja, Cornudella de Montsant i Ulldemolins.
El futur espai natural protegit també inclou dues reserves naturals: la dels Motllats i la de Plans, per protegir hàbitats i espècies especialment vulnerables. Aquestes dues reserves se sumen als altres espais protegits ja existents i que integrarà el Parc, com són el Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de Poblet i la Reserva Natural Parcial del barranc de la Trinitat i la del barranc del Tillar, que s’amplia per incloure-hi el Tossal de la Baltasana i les singulars comunitats de roure reboll dels seus vessants sud i oest.
El Pla de Protecció i la governança
Vilahur ha detallat que, “per primer cop s’ha treballat de forma paral·lela el decret de declaració del Parc i el Pla de protecció del medi natural i del paisatge, el seu instrument d’ordenació i gestió” fet que ha permès “fer una foto més exacta i precisa de com volem tots plegats que sigui aquest nou espai natural de protecció especial”
També s’han introduït millores en el model de governança, amb una estructura més participada que incorpora una representació més nombrosa i equilibrada dels ajuntaments, la propietat, les entitats socials i els sectors econòmics d’aquest espai.
Més enllà de la Junta Rectora, també s’han creat espais específics perquè diversos sectors estiguin més ben representats i per tant, que “els representants que participin de l’òrgan de governança, representin el conjunt del sector a representar“. En aquest sentit, s’ha creat el Consell d’Alcaldes per tal que orientin el posicionament de tots els alcaldes implicats davant la Junta Rectora.
Mesures específiques per a determinats sectors
Així mateix, en el Pla de protecció s’han incorporat mesures específiques de suport a l’activitat agrícola, ramadera i forestal, entre les quals la formalització de contractes agraris de serveis ecosistèmics, l’assessorament tècnic agroecològic, instal·lació i adequació d’infraestructures ramaderes i un programa de construcció de punts d’aigua d’emergència.
Pel que fa a la regulació d’usos, s’ha acordat fer una regulació flexible de l’ús públic, incorporant mesures adaptatives concertades amb els sectors implicats, com l’escalada i el vol lliure, basades en capacitats de càrrega, l’estat de conservació de la biodiversitat, i mesures de control en espais d’alta freqüentació.
El nou text també inclou millores en la valorització del patrimoni cultural i rural, integrant elements històrics i etnològics en la gestió i la divulgació del Parc, i en l’àmbit de l’adaptació de l’espai al canvi climàtic, apostant per un paisatge resilient, el desplegament del Pla de prevenció d’incendis forestals i el seguiment fenològic d’espècies i hàbitats vulnerables, entre altres.
Un espai únic i singular
El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena constitueix un espai natural de primer ordre a Catalunya per la seva diversitat, representativitat i singularitat. La coexistència de paisatges plenament mediterranis amb d’altres de centreeuropeus i, fins i tot, boreals, el fa únic i molt singular. Tot plegat es tradueix en un territori amb una gran biodiversitat, amb més de 4.000 espècies identificades i 95 hàbitats diferents, 19 dels quals són d’interès comunitari europeu.
En destaquen hàbitats com els boscos de roure reboll (Quercus pyrenaica), l’única comunitat d’aquesta espècie que hi ha a Catalunya, o les pinedes de pinassa, un altre hàbitat singular de la zona mediterrània. També hi trobem costers rocosos, refugi de diverses espècies d’aus i flora adaptada a condicions extremes; teixedes; zones humides i fonts temporals, essencials per als amfibis i els invertebrats aquàtics, com el cranc de riu autòcton; i prats i herbassars amb una de les comunitats d’orquídies més rellevants de Catalunya, amb més de 50 espècies.
Pel que fa a la fauna, destaquen grans rapinyaires, com l’àliga cuabarrada, el duc i l’àliga daurada, i una gran diversitat d’espècies de ratpenats, que habiten i troben refugi en els boscos i en les nombroses cavitats i zones rocoses de l’espai.