El mes de gener han de començar les obres per soterrar les torres del Pinar i per construir l’escola bressol l’Ametller

El 2026 ha de ser l’any en el qual comenci a culminar l’obra del govern de Reus. Després del canvi polític de l’any 2023, l’alcaldessa Sandra Guaita considera que a partir d’aquest mes de gener la ciutadania veurà florir els primers projectes transcendentals amb petjada palpable d’aquest mandat. Així ho ha afirmat durant la trobada de Nadal amb els mitjans de comunicació, subratllant alguns dels anuncis que “aterraran” a principis d’aquest any vinent.

L’any 2026 han de culminar diversos projectes municipals

Concretament, durant el mes de gener han de començar les obres per soterrar les torres elèctriques del Pinar i s’ha de posar la primera pedra de la futura Escola Bressol Municipal l’Ametller. El 30 de gener s’ha d’inaugurar la reforma del Museu de Reus, a la plaça de la Llibertat, i entre gener i febrer s’ha de fer públic el projecte per al futur edifici InnoReus, conegut fins ara amb el nom de Cepid 2. Es tracta del nou equipament de Redessa que ampliarà l’oferta d’espai disponible per a la instal·lació de noves empreses al polígon Tecnoparc.

L’Any Gaudí ha de tenir pes en les actuacions de l’Ajuntament per al 2026, per exemple, amb una reforma integral de la planta immersiva del Gaudí Centre que ha de veure la llum, justament, quan el mes de juny es commemori el centenari de la mort de l’arquitecte. A més, el Museu de Reus de la plaça de la Llibertat ha d’acollir un nou espai dedicat al fill il·lustre reusenc.

La primera tinenta d’alcaldessa, Noemí Llauradó, exposa que “una de les diferències que tenim en relació amb ciutats que tenen obra de Gaudí és que nosaltres tenim documentació inèdita, dibuixos inèdits de l’arquitecte”. Ho posa especialment en relleu perquè “l’obra de Gaudí ja és molt coneguda, i això no tant”.

Reus vol ampliar l’aposta per l’autoproducció d’energia

En una altra línia d’actuació, el govern destaca els passos fets i els que s’ha previst fer pròximament en matèria energètica. El Pavelló Olímpic s’ha de convertir en el primer edifici totalment autònom energèticament amb la instal·lació de bateries que emmagatzemin la producció de les plaques solars de la instal·lació.

Reus Energia també espera que Red Eléctrica i Endesa facin els tràmits necessaris per posar en marxa la comunitat energètica del polígon AgroReus, que està llesta des del mes de juny passat. En paral·lel, es vol continuar ampliant l’oferta de subministrament per a la ciutadania. Daniel Rubio Angosto, tercer tinent d’alcaldessa, recorda que “podem fer que la ciutadania i el comerç de Reus tinguin energia verda, sostenible, de quilòmetre zero i a un preu més competitiu”.

Una possibilitat que ja s’ha posat en marxa a través de la comunitat energètica municipal del barri Gaudí. Tot i això, Rubio subratlla que “totes aquelles plantes que fiquem en escoles o espais municipals ens permeten donar aquesta cobertura”.

El govern no s’està de recordar altres eixos que han de continuar avançant, amb obra física o sense, durant el 2026. Des de la transformació de la zona sud fins al projecte Renatur passant per l’estratègia de projecció de ciutat o l’impacte del segell de Ciutat de la Ciència i la Innovació.