La lluita per la catalanització del topònim ha generat controvèrsia al municipi en els darrers anys
El municipi de Cabacés està immers en una polèmica lingüística des de fa anys. El motiu és que l’ortografia del topònim no compleix amb la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.
El juliol de 2024, l’Ajuntament de Cabacés arribava a un acord per tirar endavant el procediment de correcció ortogràfica del topònim del municipi per la forma acceptada a la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta correcció suposaria que la grafia sones igual, però s’escrivís diferent, és a dir, Cabassers.
Tal com exposava el govern en el seu moment en una carta informativa al veïnat, el canvi s’impulsava “amb l’objectiu de preservar la seva identitat i la seva rica herència cultural catalana“.
Una lluita històrica
L’actual nom del municipi s’ajusta a les normes ortogràfiques castellanes i, per tant, és incorrecte en català. D’aquesta manera, no només incompleix l’article 18.1 de la Llei de Política Lingüística, aprovada l’any 1998, sinó també la Llei de Memòria Democràtica. Aquesta considera la llengua i la cultura catalanes víctimes del franquisme.
Ara, ha passat un any i el canvi no s’ha materialitzat. Canal Reus ha volgut fer seguiment d’aquesta qüestió i ha contactat amb els diferents implicats. Per una banda, l’alcalde de Cabacés, Jaume Pujals, del partit Independents per Cabacés, no ha volgut fer declaracions a aquest mitjà.
Qui sí que s’ha volgut pronunciar ha estat Carles Prats, regidor de Junts per Catalunya a Cabacés i impulsor de la campanya Cabassers.org. Segons explica, pocs dies després que el govern d’Esquerra (ERC) anunciés l’acord i prometés fer una consulta popular no vinculant, es feia enrere.
“El topònim s’hauria d’haver corregit automàticament el 1998, quan el Parlament de Catalunya va promulgar Llei de Política Lingüística”, argumenta Carles Prats. El regidor ha afegit que “la responsabilitat és doble, perquè la correcció es pot reclamar tant a un ajuntament com al Govern de la Generalitat“.
Als jutjats
De fet, fa uns mesos, el gener del 2025, aquesta lluita va arribar a la via judicial. “Confiem en el fet que el juny de 2026 ja hi haurà sentència i estem convençuts que la sentència ens donarà la raó”, ha anunciat el regidor. Prats explica que, en casos similars a aquest, la justícia ha dictaminat que la normativa lingüística autonòmica és vinculant també pels ens locals.
A l’espera de la sentència judicial, caldrà veure quan i com s’acabarà produint la correcció de la grafia Cabacés.
L’any 1933, la Generalitat va oficialitzar els noms de lloc en la seva forma catalana, incloent-hi Cabacés. Tanmateix, amb l’arribada de la dictadura franquista el 1939, aquesta oficialització va ser revertida i es van recuperar les que estaven en vigor abans del 33. Ara bé, el 1983, la Generalitat torna a fer oficials les formes normativitzades, però l’Ajuntament de l’època va decidir conservar la grafia castellanitzada. Des de llavors, hi ha hagut múltiples intents per corregir el topònim, però, per diversos motius, el canvi encara no s’ha produït.
La història de la normalització de la grafia
L’any 1933, la Generalitat de Catalunya va oficialitzar els noms de lloc en la seva forma catalana, incloent-hi Cabacés. Tanmateix, amb l’arribada de la dictadura franquista el 1939, aquesta oficialització va ser revertida i es van recuperar les que estaven en vigor abans del 1933.
Cinquanta anys més tard, el 1983, la Generalitat torna a fer oficials les formes normativitzades, però l’Ajuntament de l’època va decidir conservar la grafia castellanitzada.
Des de llavors, hi ha hagut múltiples intents per corregir el topònim, però, per diversos motius, el canvi encara no s’ha produït.
