Denuncien l’aposta per les grans infraestructures per davant d’altres projectes menys costos i més sostenibles com la planta regeneradora d’aigua de Reus, entre d’altres

Diverses entitats ecologistes, com el GEPEC-EdC, la plataforma Riu Siurana Viu, Aigua és Vida, Ecologistes en Acció i la Plataforma en Defesa de l’Ebre alerten de diverses infraestructures hídriques que s’estan portant a terme per part del Govern de la Generalitat i que consideren costoses i poc sostenibles. Entre elles destaca la dessalinitzadora del Foix i també mantenir el transvasament del pantà de Siurana al de Riudecanyes.

En el cas del Priorat, la greu sequera encara perdura: malgrat les darreres pluges, l’embassament de Siurana continua entorn del 14% de la seva capacitat. Encara que les connexions amb Guiamets i Margalef ajudaran a millorar els abastaments, les entitats insisteixen que cal eliminar el transvasament del riu Siurana cap a Riudecanyes, ja que aquesta derivació impedeix garantir un cabal ecològic suficient i afecta l’agricultura i el subministrament local.

Pel que fa al Baix Camp, els ecologistes recorden que hi ha alternatives viables per garantir l’aigua als regants i a la ciutat de Reus. La reutilització d’aigua depurada a la planta de Reus i la construcció de noves basses de reg són solucions que permetrien reduir la pressió sobre els embassaments i sobre el sistema d’aigua potable del territori.

Es tracta de l’aigua sobrant després del procés de depuració de les aigües residuals que arriben a la Depuradora de Reus i que actualment es deixen anar al barranc de Barenys. Es tracta de l’aigua que es contempla reutilitzar per al reg a través de la futura planta regeneradora que està projectada en aquest equipament de la capital del Baix Camp, una infraestructura que tant el sector agrícola del territori com entitats ecologistes han reclamat reiteradament que es tramiti d’urgències arran de la situació de sequera que viu el país.

Una de les principals preocupacions que genera la dessalinitzadora del Foix és el seu elevat cost energètic i l’impacte que tindria en l’encariment de la factura de l’aigua. A més, aquesta infraestructura facilitarà la interconnexió entre el sistema d’Aigües Ter-Llobregat (ATL) i el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), fet que pot obrir la porta a nous transvasaments en el futur. Les entitats assenyalen que existeixen alternatives més sostenibles, com la millora en l’eficiència de la xarxa, la reducció del consum domèstic i l’augment del volum d’aigua regenerada per a usos agrícoles i industrials. Així mateix, es mostren preocupades per les emissions de gasos efecte hivernacle que suposarà i les salmorres que produirà.

Una estratègia de l’aigua poc sostenible a la llarga

El Govern va presentar, el 8 d’octubre de 2024, un conjunt de mesures per afrontar el dèficit hídric previst per al 2039. Entre aquestes, hi ha la regeneració d’aigua a la depuradora de Reus, l’elevació d’aigua de l’Ebre fins a l’embassament de Guiamets i la connexió del Garrigues Sud amb Margalef. No obstant això, les entitats ecologistes alerten que aquestes iniciatives responen a una política de subministrament a gran escala que, a mitjà i llarg termini, pot ser insostenible.

Els col·lectius denuncien que l’estratègia del Govern no aposta per mesures de gestió de la demanda d’aigua ni per la millora de l’eficiència de la xarxa d’abastament. També critiquen que no es prioritzi la recuperació del bon estat ecològic dels rius, embassaments i aqüífers, tot i la situació crítica que pateixen moltes masses d’aigua.

En aquest sentit, assenyalen que l’aigua necessària per cobrir el dèficit hídric es podria obtenir sense necessitat d’infraestructures costoses. Una millor gestió del recurs existent, sumada a l’increment de la reutilització d’aigua, permetria afrontar la sequera sense comprometre el medi ambient ni encarir el rebut de l’aigua per a la ciutadania.

De fet, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) té una concessió de 94,71 hm³ anuals i podria arribar a un màxim de 126 hm³, mentre que actualment només en distribueix 75. Això vol dir que hi ha un excedent de gairebé 20 hm³ anuals, just la quantitat necessària per cobrir el dèficit previst.

Tot plegat es recull en un dossier que vol servir d‘anàlisi i proposta per al Govern per garantir l’abastament d’aigua al sistema sud del país.