Durant la primera meitat de l’any, el consum de l’aigua provinent d’aquestes fonts ha augmentat significativament, arribant a una xifra rècord
Un 36,1% de l’aigua que consumeixen els reusencs prové dels pous i mines del terme municipal. Aquesta és la dada registrada durant la primera meitat de l’any, de gener a juny, una xifra rècord des que Aigües de Reus es va constituir com a empresa municipal l’any 1990. L’explicació cal buscar-la en l’intens període de pluges de principi d’any i en les inversions fetes durant anys per aprofitar millor les aigües superficials i els recursos hídrics propis de la ciutat.
Aquestes fonts de proveïment són, generalment, les més inestables, ja que són les primeres a notar els efectes de les sequeres. Es tracta d’un recurs molt vinculat a la climatologia, especialment en el cas dels minats. Per això, tot apunta que el percentatge disminuirà durant la segona meitat de l’any si no es registren noves pluges.
Segons l’estadística de consums, en el primer semestre d’aquest any s’han captat 1.234.783 metres cúbics d’aigua de pous i mines, mentre que durant tot el 2025 la xifra va ser de 825.273 m3. Durant els anys forts de la recent sequera, el 2023 i el 2024, l’aprofitament d’aquests recursos no va arribar als 500.000 m3 en tot l’any. Es tracta, doncs, del millor semestre en, com a mínim, els darrers 36 anys.
El regidor responsable del servei, Daniel Rubio, ha destacat que «aquest ha estat un any que ha plogut bé i hem deixat enrere la sequera», però també ha subratllat que, «després de les inversions que hem fet, ara estem més preparats per aprofitar millor aquesta aigua de pous i mines que tenim al nostre terme municipal».
Un patrimoni hidràulic amb segles d’història
Reus manté viu des de fa segles el sistema de mines d’aigua, un patrimoni hidràulic utilitzat tradicionalment tant per al regadiu com per al subministrament de la població. Avui, aquestes antigues galeries de captació continuen operatives i formen part del sistema públic d’abastament gestionat per Aigües de Reus, com és el cas dels minats de Monterols i de la mina Hidrofòrica.
Un exemple recent és la recuperació de l’antic minat del barri Fortuny, connectat a la xarxa l’any passat. Més enllà del subministrament de boca, aquesta aigua permet regar el Parc del Lliscament, el Parc dels Capellans, la zona del camí del Riudoms i l’espai enjardinat de les piscines municipals. Des de 2025, aquesta xarxa també permet omplir les piscines i recuperar l’aigua perduda per evaporació i pel rentat de filtres, mentre que l’aigua del buidatge de les piscines pot destinar-se a la recàrrega de l’aqüífer.
Aigües de Reus també ha enllestit recentment la recuperació del Minat de Mas Beltran, per regar els horts urbans del carrer Astorga, impulsats pel projecte RenaturReus. D’altra banda, la interconnexió del minat d’Almoster amb la planta potabilitzadora ha permès recuperar aquesta captació per regar el Parc Agrari i el Parc de les Teixidores, dins les obres de millora del passeig de la Boca de la Mina. L’aigua sobrant d’aquesta captació s’envia a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de la ciutat.
La recuperació de pous
Pel que fa als pous, Aigües de Reus també ha fet un esforç important. Destaca l’entrada en servei d’un seguit de pous situats a l’autovia de Bellisens, que abans s’utilitzaven poc per problemes de qualitat i que ara aporten fins a 150.000 litres per hora, en funció de la disponibilitat de l’aqüífer.
També s’ha recuperat el pou de Mas Miarnau, datat el 1933, que abastia aquesta zona enjardinada i que ara destina el gruix del cabal a l’abastament de la ciutat. A més, està a punt de completar-se la posada en marxa de tres pous al recinte de l’aeroport. Finalment, al polígon Agro-Reus s’han recuperat diversos pous que alimenten una xarxa secundària d’aigua no potable, utilitzada per a usos municipals i per empreses de la zona que no necessiten aigua potabilitzada.
