Recerca de l’IRB CatSud i ISGlobal amb més de 700 parelles mare-fill: no tots els àcids grassos actuen igual

Els nivells d’àcids grassos omega-3 durant l’embaràs s’associen amb el desenvolupament cognitiu dels fills des de la infància fins a l’adolescència. Ho afirma un estudi liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la California Walnut Comission. Segons la recerca, el que menja una dona durant la gestació pot influir en el desenvolupament cerebral dels fills durant molts anys.

L’estudi, publicat a l’European Journal of Epidemiology, ha analitzat dades de 716 parelles mare i fill d’Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València. La informació prové del projecte IMMA, un estudi sobre infància i medi ambient. Els investigadors han buscat senyals biològics en el plasma del cordó umbilical.

Els resultats mostren patrons diferents per a l’atenció, la memòria de treball i la intel·ligència fluida dels 5 als 15 anys. “El tipus d’alimentació prenatal deixa una empremta duradora en la trajectòria cognitiva de la descendència”, assenyala l’investigador principal, Jordi Julvez, cap del grup Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’IRB CatSud i investigador d’ISGlobal.

No tots els omega-3 tenen el mateix efecte

L’estudi destaca que cada tipus d’omega-3 actua de manera diferent. El DHA (àcid docosahexaenoic) es troba sobretot en el peix, especialment en el peix blau petit i mitjà com la sardina, el verat o el salmó, i també en el marisc. Aquest nutrient és essencial per al bon desenvolupament del cervell, perquè forma part de l’estructura de les neurones.

Els infants que van rebre més DHA durant l’embaràs mostren millor capacitat d’atenció, memòria i raonament fins als 15 anys. Aquests efectes ja apareixen a la infància i es mantenen fins a l’adolescència. El benefici en la memòria de treball destaca sobretot en la infància primerenca. En canvi, la relació amb l’atenció i la intel·ligència fluida s’enforteix a mesura que els infants s’acosten a l’adolescència.

L’ALA (àcid alfa-linolènic) és present en aliments d’origen vegetal, com els fruits secs, especialment les nous; les llavors de lli o de xia, i alguns olis vegetals. Uns nivells més alts d’ALA s’associen amb més capacitat d’atenció. Els infants amb més ALA mostraven més facilitat per concentrar-se i resoldre problemes o situacions noves, sobretot entre els 5 i els 7 anys. Aquests avantatges tendeixen a reduir-se amb l’edat, però els investigadors també han detectat una lleugera millora progressiva de la memòria de treball en etapes més tardanes. Aquesta memòria és la capacitat de mantenir informació activa a la ment i fer-la servir a l’instant.

L’EPA (àcid eicosapentaenoic), que també es troba en el peix i el marisc, no s’ha associat amb cap de les capacitats cognitives avaluades.

La dieta mediterrània, la millor guia

La primera autora de l’estudi, Ariadna Pinar-Martí, recorda que el cos humà no pot produir l’ALA per si sol i que només en transforma una petita part en altres omega-3 beneficiosos. Per això, defensa que una dieta rica i equilibrada, com la mediterrània, que combina peix, fruits secs i olis de qualitat, és la millor manera de garantir una bona aportació d’aquests nutrients durant la gestació.

En el treball també hi han participat investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona i dos centres de l’Instituto de Salud Carlos III: el CIBEROBN, especialitzat en obesitat i nutrició, i el CIBERESP, d’epidemiologia i salut pública.