Els Mossos van instal·lar càmeres al centre arran de dues denúncies paral·leles i van acreditar una quarantena d’agressions a infants d’un a tres anys
Una educadora de la llar d’infants de Reus La Granja ha estat condemnada per 36 delictes lleus de maltractament i un de maltractament habitual, després que diverses càmeres ocultes instal·lades pels Mossos d’Esquadra enregistressin episodis continus de violència contra els infants d’entre 1 i 3 anys. La sentència, feta pública aquest passat mes de desembre i a la qual ha tingut accés Canal Reus, també condemna la directora d’aquesta llar d’infants de Reus i una altra treballadora per ometre el deure d’impedir els fets.
Les imatges que han servit de prova es van enregistrar a finals del 2021, arran de dues denúncies interposades en paral·lel. Per una banda, una estudiant en pràctiques que havia començat a treballar a la llar va alertar als Mossos el juny de 2021 que una treballadora exercia violència contra els infants i, en veure que ningú del centre feia res, va decidir abandonar les seves pràctiques dos dies després de començar-les. Uns mesos més tard, una veïna va gravar des del balcó noves agressions al pati interior del centre i també va denunciar-ho a la policia catalana.
Agressions acreditades durant dies de gravacions
Els Mossos decideixen col·locar càmeres ocultes a la llar d’infants de Reus, davant les denúncies, el desembre del 2021. Segons la sentència, a les gravacions es veu com la principal acusada crida, insulta, dona puntades, empeny, colpeja al cap i a la cara, estira les orelles i arrossega infants. Al document també s’especifica que utilitza objectes del centre com llibres i orinals per agredir-los, que força a menjar una nena d’un any i mig, que deixa a una nena sola més de vint minuts dalt d’un canviador d’un metre i mig d’alçada o com alguns infants estan desatesos mentre la treballadora consulta el seu telèfon mòbil, entre altres qüestions.
Condemnes i responsabilitats de la llar d’infants de Reus
L’educadora, principal encausada, ha estat condemnada a un any i tres mesos de presó per un delicte de maltractament habitual contra un infant. Tot i això, si no té antecedents, no ingressarà a la presó. La dona també ha estat condemnada a pagar gairebé 10.000 euros en multes per 36 delictes lleus a set infants. La sentència també dicta una ordre d’allunyament de 200 metres de les víctimes.
D’altra banda, la directora del centre i una altra educadora han estat condemnades a dotze mesos de multa, a raó de 2.160 euros cadascuna, per un delicte d’omissió del deure d’impedir delictes o promoure la seva persecució. La sentència també remarca que la directora va intentar ocultar els fets quan una mare va tenir constància de les gravacions. Aleshores, sempre segons l’escrit, la directora la va intentar convèncer perquè no denunciés i li va fer signar un document de renúncia a accions legals.
Una tercera educadora ha quedat absolta per manca de proves que acreditessin participació o passivitat.
La sentència també dicta que la responsabilitat civil estableix 2.500 euros d’indemnització per a cada infant afectat, set en total, amb un import conjunt d’uns 17.500 euros, que han d’assumir les condemnades de manera solidària.
Estem parlant d’una sentència que encara no es ferma, les parts implicades tenien deu dies per presentar un recurs d’apel·lació i així ha sigut, per tant, pot continuar tenint recorregut judicial.
La versió del centre
Des de Canal Reus hem contactat amb la direcció del centre. La directora ha explicat a aquest mitjà que des que el vídeo de la veïna va arribar a les seves mans va voler fer fora la treballadora, però que alguns pares van insistir que es quedés, i per això va continuar treballant al centre.
També nega que obligués la mare a signar un document de renúncia a accions legals. Assegura que ensenyament era coneixedor dels fets en tot moment i defensa el paper de la llar d’infants La Granja.
Finalment, i sempre en boca seva, qüestiona que uns fets aparentment tan greus no suposin la inhabilitació de la principal acusada, que pot continuar exercint en altres centres.
Arran d’aquesta informació, Canal Reus s’ha posat en contacte amb la màxima institució de protecció del menor a Catalunya, la Direcció General d’Infància i l’Adolescència, la DGAIA, ara reanomenada Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i Adolescència, que asseguren que no fan valoracions de sentències. Qui tampoc vol fer declaracions ha estat el departament d’Ensenyament. També hem parlat amb l’Ajuntament de Reus, que no coneixia el tema, perquè ningú no els ho ha explicat, i de moment s’ha reservat fer declaracions a l’espera de la publicació d’aquesta informació. L’Ajuntament és qui atorga les llicències d’activitats.
