Aquest impost podria afectar el creixement econòmic i generar un escenari d’inflació
L’entrada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha comportat tensions a escala mundial. Una de les primeres accions anunciades han estat els aranzels econòmics a la Xina, Mèxic i Canadà.
Els aranzels són uns impostos que tenen com a principal objectiu obstaculitzar les importacions d’uns béns per afavorir la producció local. Aquesta situació comporta una alteració de les condicions de la competència, distorsions dels mercats i un “entorn d’incertesa“, que, segons el catedràtic d’Economia de la URV, Juan Antonio Duro, “no afavoreix a ningú”.
Precisament, el president Trump també ha obert la porta a aplicar mesures similars per a la Unió Europea. Duro exposa que, directament, a Catalunya pot afectar aquelles empreses i sectors que venguin al mercat americà, que veuran els preus alterats de forma artificial. Així, es pressuposa que baixaran les vendes de l’oli i del vi, per posar un exemple dels productes que més s’exporten.
Indirectament, també pot afectar a través d’aquelles empreses d’altres països amb què es comercia des de Catalunya i que, després, fan negocis amb els Estats Units. És a dir, si Catalunya ven materials d’automòbils a empreses automobilístiques alemanyes i aquestes venen els cotxes a Nord-amèrica, les alemanyes es veuran afectades i les catalanes també.
Impacte en el creixement econòmic i situació d’inflació
Les conseqüències d’aquesta situació, en cas que es faci realitat, encara estan per veure. Ara bé, la imposició d’aranzels pot impactar directament en el creixement econòmic dels països, com també generar un escenari d’inflació. De fet, alguns estudis exposen que per cada 10% d’aranzels imposats, el creixement econòmic es pot veure afectat en dues o tres dècimes.
Eines per pal·liar els efectes dels aranzels
El mateix catedràtic de la URV, Juan Antonio Duro, exposa que la resposta més immediata, en cas que s’imposin aquests aranzels, és variar els mercats i obrir noves rutes comercials. L’altra opció és que els operadors americans, que compren els productes, comparteixin el pes que suposen els aranzels, i paguin una part d’aquest impost.
D’altra banda, Duro també exposa que la pujada dels aranzels pot estar compensada amb el valor actual del dòlar. Apujaran els preus via aranzels, però en la percepció dels americans baixaran per la fortalesa del dòlar, que es mantindrà fort perquè no sembla que els tipus d’interès hagin de baixar.
Tot i això, també es posa sobre la taula que sigui un anunci estratègic, que finalment quedi en res.