Un informe de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV demana mesures urgents per resoldre la situació “crítica” d’una autopista saturada i amb sinistralitat creixent

L’Informe de Conjuntura Econòmica corresponent al primer trimestre de 2025, confeccionat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, presentat aquest dimecres en col·laboració amb les cambres de comerç de la demarcació, dedica el monogràfic a un tema candent com és l’augment de la congestió i la sinistralitat a l’autopista AP-7. L’informe alerta que la situació “crítica” de la infraestructura exigeix una resposta urgent; mostra, amb dades a la mà, l’augment del trànsit des que el gener de 2020 va passar a ser gratuïta, amb gairebé un 50% més de camions en tres anys, i proposa diverses mesures, malgrat que es mostra escèptic davant la voluntat “insuficient” mostrada fins ara per l’estat per resoldre una situació en perill de convertir-se en crònica.

Concretament, l’informe, que recorda la importància econòmica “indiscutible” de l’AP-7, ja que acumula el gruix del comerç exterior de la perifèria mediterrània i de la vall de l’Ebre cap a Europa, detalla que el trànsit de l’AP-7 a l’altura de les comarques de l’Ebre i del Camp de Tarragona va augmentar un 37,06% des del 2019 (abans de la gratuïtat) fins al 2022 (ja amb la via gratuïta i superada la pandèmia), una xifra molt superior al 20,31% registrat al tram barceloní i al 23,58% del gironí. Segons els autors de l’informe, aquest augment del trànsit posa en evidència les limitacions de la capacitat de l’AP-7, sobretot en els trams amb dos carrils per cada sentit, com és el cas entre el límit amb el País Valencià i Vila-seca.

En aquest increment del trànsit cal destacar la gran participació dels vehicles pesants, especialment significatiu a Tarragona. El trànsit de camions al sud de Catalunya va créixer un 49,74%, a Barcelona només ho va fer un 10,75% i a Girona, un 25,60%. Cal recordar, a més, l’obligatorietat dels camions de circular per l’AP-7 i la prohibició per fer-ho per l’A-7, una mesura que no ha fet sinó agreujar la situació.

L’informe també destaca una dada de l’Observatori de costos, preus i activitat del Ministeri de Transports, segons el qual el volum de tones-quilòmetres del transport per carretera va créixer un 12,9% el quart trimestre de 2024 en comparació amb el mateix període de 2023, amb el transport internacional augmentant per sobre de la mitjana (18,5%) i incidint sobretot en el tram català de l’AP-7, ja que és l’autopista que connecta les principals regions exportadores i importadores amb la resta dels països europeus.

Segons els responsables de l’estudi, l’increment intens del transport de mercaderies per camió només es pot entendre si es consideren ”els entrebancs dels diferents governs espanyols per apostar decididament pel corredor ferroviari mediterrani”. En general, “el creixement del trànsit rodat evidencia les limitacions del sistema de mobilitat espanyol per oferir alternatives basades en el transport per tren i vaixell més sostenible a llarg termini”.

Pel que fa a la sinistralitat, l’informe apunta les dades del Servei Català de Trànsit, segons les quals s’ha passat dels 370 accidents a l’AP-7 el 2019, als 451 del 2022 i als 466 del 2024. Les dades posen en relleu, segons es recorda en l’informe, que aquesta autopista és, de llarg, la més perillosa de l’estat, sobretot en el seu recorregut per Catalunya.

Més inversió i més voluntat

Així, l’informe de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV proposa solucions, que exigeixen invertir en l’ampliació de la capacitat de la via construint més carrils en els trams més congestionats. De totes maneres, avisa que caldria millorar la gestió del trànsit i que l’estat mostrés una voluntat decidida. Recorda, per exemple, que moltes de les inversions necessàries ja estan previstes en els plans de l’Estat, però que el ritme d’execució és “manifestament millorable”.

En aquest sentit, l’informe no és optimista a curt termini, ja que assegura que la solució definitiva als problemes de congestió i sinistralitat que pateix l’AP-7 en el seu pas per les comarques del sud de Catalunya tardarà anys i requerirà una voluntat ferma i decidida per part dels responsables polítics. “En el millor dels casos, els actors implicats només podran alleugerir una mica les tensions que, dia rere dia, patim tots els usuaris de l’autopista més important de l’Estat espanyol”, s’hi afirma.

Les propostes per descongestionar l’AP-7 que apunta l’informe són diverses: construir carrils addicionals en els trams més congestionats, millorar els accessos a l’autopista, regular la velocitat en funció de les condicions viàries i meteorològiques, reduir la velocitat en els trams més congestionats fins als 60 km/h, aplicar un sistema de velocitat variable entre Maçanet de la Selva i el Vendrell, agilitzar la gestió dels accidents i la retirada de vehicles, oferir informació en temps real als conductors sobre l’estat del trànsit, gestionar millor el pas dels vehicles pesants, instal·lar més càmeres i radars de tram per detectar infractors i, fins i tot, aplicar algoritmes i eines d’intel·ligència artificial per regular millor el trànsit.

L’economia tarragonina, a bon ritme

Més enllà del monogràfic sobre l’autopista, l’Informe de Conjuntura Econòmica assegura que l’economia territorial del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre va tancar el 2024 a un bon ritme, gràcies a l’empenta de les activitats turístiques i la indústria química. La recuperació de la inversió arran de les baixades dels tipus d’interès, la cooperació publicoprivada dels programes Next Generation i la recuperació de l’agricultura són els principals factors que expliquen el dinamisme de l’economia del territori.

Per altra banda, els principals factors que impulsaran el creixement econòmic al llarg de 2025 seran el consum privat, la despesa turística dels estrangers i la inversió productiva, gràcies a la vitalitat del mercat laboral, la caiguda dels tipus d’interès i la materialització dels projectes Next Generation.

L’informe també destaca el canvi que es detecta en l’estructura econòmica de la demarcació de Tarragona. El pes tradicional de l’agricultura i la construcció està cedint protagonisme en favor de sectors industrials generadors de més valor afegit i de serveis professionals i tècnics que requereixen una mà d’obra més formada i especialitzada. “Si hi afegim, a més, el gran actiu turístic del territori i la qualitat de vida, no podem deixar de ser optimistes respecte a les perspectives futures de les deu comarques tarragonines”, conclou l’informe.