Els dos sindicats han concentrat unes 300 persones a Tarragona en la manifestació de l’1 de maig
La reducció de la jornada laboral ha sigut la reivindicació principal d’aquest 1 de maig en la manifestació convocada per CCOO i UGT. La marxa ha començat a les 12 del migdia a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona i ha enfilat l’avinguda Prat de la Riba. A ritme de batucada, i amb el soroll incessant de les botzines per banda sonora, més des 300 persones han participat en la convocatòria.
Abans de començar, en declaracions als mitjans de comunicació, el secretari general de la UGT al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, Jorge Porté, ha deixat clar que “volem arribar a les 32 hores de jornada setmanal, però l’objectiu a curt termini són les 37 hores i mitja“. Ho ha reafirmat la secretària general de CCOO a Tarragona, Mercè Puig, apuntant que “la reducció de jornada pot fer que l’ocupació sigui major, i això és molt important a casa nostra”.
Els sindicats reclamen a empresaris i polítics la reducció de la jornada laboral
Ha llençat dos missatges, el primer, als empresaris: “Han d’elevar els salaris i reduir la jornada, perquè la gent vol viure més i viure millor”. Pel que fa a la reducció de la jornada en concret, s’ha preguntat “què va passar amb el salari mínim?, ens van dir que no seria possible, que seria la ruïna per a les empreses, i no ha passat res, no ha sigut la ruïna de cap empresa; doncs amb la reducció de la jornada passarà igual”.
És per això que el segon missatge l’ha dirigit als partits polítics: “Fem una crida als partits polítics perquè prenguin consciència de què votaran”. Un altre àmbit que s’ha volgut reclamar és més seguretat laboral. Porté ha destacat que l’any 2024 hi va haver onze morts a la feina; “hem d’acabar amb això, hem de canviar les lleis de prevenció i ho hem de fer ja”, s’ha exclamat.
Puig ha posat sobre la taula, també, els accidents que es produeixen en anar o tornar de la feina. Una xacra que ha posat d’exemple per reclamar millores en mobilitat a la regió. No s’ha estat, tampoc, de posar el crit al cel per la “situació límit” que considera que viuen sectors com la sanitat i l’educació.
