La URV lidera un estudi que identifica dos d’aquests receptors associats amb canvis metabòlics deguts a l’edat, que poden tenir relació amb el desenvolupament d’estratègies enfocades a un envelliment saludable
Els receptors del gust amarg són proteïnes especialitzades que permeten detectar substàncies amb aquest sabor. Es troben principalment a les papil·les gustatives de la llengua, però també a l’intestí, els pulmons i, fins i tot, el cervell. Aquests receptors formen part d’una família anomenada TAS2R i el seu paper és molt important en la salut humana, ja que funcionen com a sistema d’alerta en cas d’ingerir substàncies tòxiques o potencialment perilloses. Però en els últims anys s’ha descobert que aquests receptors fan molt més que avisar si alguna cosa té mal gust. També influeixen en com l’organisme gestiona l’energia, allibera hormones digestives i respon als compostos de la dieta. Ara, un equip investigador liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i amb la participació de l’IDIBAP, l’Hospital Clínic i la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB ha descobert que dos d’aquests receptors podrien tenir un paper clau en els processos associats a l’envelliment.
L’estudi, publicat a la revista Journal of Nutritional Biochemistry, ha comparat la presència dels receptors TAS2R5 i TAS2R38 en mostres de còlon de dos grups de dones i homes sans: un de jove (al voltant de 39 anys) i un altre de més gran (amb una mitjana de 64 anys). En tots els participants es va analitzar l’abundància dels principals receptors del gust amarg i es va relacionar amb analítiques clíniques i de consum de compostos fenòlics a la sang a través d’eines d’anàlisi estadística i intel·ligència artificial. Aquests mètodes, entrenats per fer la selecció dels paràmetres que millor discriminaven per edat, va seleccionar, entre d’altres, els TAS2R5 i TAS2R38 com els receptors de gust amarg més rellevants.
Els resultats van mostrar que, a mesura que l’organisme envelleix, augmenten diversos biomarcadors metabòlics i inflamatoris a la sang. Entre els factors més diferenciadors es van trobar àcids grassos poliinsaturats com el conegut DHA (àcid docosahexaenoic), diversos tipus de lipoproteïnes i els dos receptors del gust amarg TAS2R5 i TAS2R38. Això suggereix, segons l’equip investigador, que aquests receptors podrien ser indicadors o fins i tot agents actius en els canvis fisiològics associats a l’edat.
Els elements que millor van permetre diferenciar entre les persones joves i les grans van ser l’àcid docosahexaenoic (DHA) -un tipus d’omega-3- i diverses fraccions de lipoproteïnes -greixos transportats a la sang. També es van identificar dos receptors del gust amarg, TAS2R5 i TAS2R38. El primer es va associar amb diferents tipus de lipoproteïnes, amb la interleucina-6 (IL-6) –un marcador d’inflamació– i amb àcids grassos poliinsaturats.
En canvi, el TAS2R38 mostrava una relació més específica amb alguns paràmetres com l’esfingomielina (un greix que forma part de les membranes cel·lulars), l’acetona (que es produeix quan el cos crema greixos) i alguns àcids omega. Tant el TAS2R5 com el TAS2R38 es van correlacionar amb el β-hidroxibutirat, una molècula que el cos genera en determinades situacions metabòliques. Els resultats obtinguts apunten a una funció més àmplia dels receptors del gust amarg en la regulació del metabolisme i la inflamació, especialment rellevant en l’envelliment. “El nostre estudi posa de manifest que aquests dos receptors poden tenir un paper clau per entendre millor com envellim. I donat que es troben a l’intestí gruixut, a partir de la seva interacció amb els aliments i la microbiota del còlon es poden plantejar aproximacions per afavorir un envelliment més saludable”, apunta Anna Ardévol, directora de l’estudi i membre del grup MoBioFood (URV).
