L’increment de dofins a la Costa Daurada té un impacte negatiu notable en embarcacions d’arts menors

La Generalitat ha dissenyat un pla per tractar els efectes de la fauna protegida en la pesca i viceversa. En el cas concret de la costa entre l’Ametlla de Mar i Torredembarra, els dofins mulars malmeten les xarxes per agafar-ne el peix o són capturats accidentalment. L’any 2022 es va fer un treball de camp que ara, amb la implicació del sector, ha desembocat en el pla Bycatch, que inclou ajuts econòmics.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, explica que “la voluntat és sufragar tots els danys que s’han produït l’any passat i que es continuïn sufragant”. Quan s’hagi publicat la convocatòria i els pescadors hagin exposat els danys patits serà quan se’n pugui concretar el pressupost. Tot i això, Vilahur detalla que “tenim preparats uns 200.000 euros per fer front a aquestes subvencions”.

Els dofins malmeten les xarxes per agafar-ne el peix

La intel·ligència dels dofins els permet agafar peix de les xarxes d’arrossegament o encerclament sense quedar-hi atrapats, però en el cas del tresmall, sí que hi provoquen danys. A més, s’hi suma la pèrdua de temps de pesca quan els pescadors treuen i alliberen captures accidentals com els dofins. El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, explica que “van expressament a alliberar el peix atrapat i ho fan de manera que poden fer forats a la xarxa i la malmeten; moltes vegades ja no pot tornar a ser operativa”.

És per això que, amb el pla Bycatch, “es quantificarà el lucre cessant per no poder pescar i la destrucció de les arts”. Una de les mesures, que ja s’ha començat a aplicar, és la instal·lació de pinguers, uns dispositius acústics que molesten els dofins. Tot i això, el volum de població d’aquesta espècie té un impacte notable en la pesca amb arts menors.

S’escurça notablement la vida útil de les xarxes

El pescador Moisès González recorda que “van fer un estudi, que van venir biòlogues embarcades durant un mes, van veure la quantitat de pèrdues econòmiques i de material que vam tenir i es van posar les mans al cap“. “Les xàrcies que duraven d’una temporada per l’altra i que et permetien començar la segona temporada amb la mateixa xàrcia, ara ens duren tres setmanes, i ens hi hem trobat amb els pinguers posats i tot”, relata. A més, “no sabem si és que —els dofins— s’hi han acostumat o que hi ha molta massificació de dofí mular, perquè està ple”.

No saben del cert el motiu per l’increment de la població de dofins, tot i que tenen alguna sospita. González apunta que “hi ha molta tonyina, una quantitat enorme, i pensem que ha fet desplaçar el dofí cap a la costa per menjar”. Lamenta, per tant, que “la tonyina no ens la deixen pescar, doncs així estem, amb una quota irrisòria”.

De fet, exclama que “les arts menors no n’hauríem de tenir, de quota!“. Apunta que “pesquem artesanalment amb tres hams a l’aigua, pescar tres peixos al dia és sobreexplotar la mar? No, home, no, qui fa pesca industrial sí que ha de tenir quota, però les arts menors, no”.

El pla Bycatch també preveu formació als pescadors per manipular la fauna protegida que capturen accidentalment. Una línia d’actuació en relació amb la qual la Generalitat considera que la mentalitat dels professionals ha canviat, en positiu, des de fa anys.