Beneïm l’anormalitat que porta la Magalí Datzira a fer la música lliure que fa. Peces estripades d’un diari ple de reflexions i melodies que apareixen i desapareixen sense temps a ser agafades, així és (una mica) el darrer disc de la barcelonina “La salut i la bellesa” (Bankrobber, 2024). En el segon àlbum d’estudi, que és el que ens presentarà a la Bòbila, també hi ha un ventall d’influències bonic i ben conjugat que va del funk al pop electrònic, passant amb facilitat de l’intimisme a la hiperactivitat de l’urbà o a la melositat d’arrel mediterrània.
La contrabaixista fa una oda a l’amistat com a clau de volta vital en aquest món ultraconnectat. L’acompanyen en l’aventura Vernat (guitarres i cors), David Gimeno (bateria), Toni Mora (piano i teclats) i Iscle Datzira (saxos). De l’eclosió el 2014 amb aquell disc amb Joan Chamorro, irrompent com la nova promesa del jazz català, ja ha plogut una mica. Més de 10 anys després Datzira és tota una artista feta i refeta capaç de transmetre una particularíssima visió del jazz, de la composició, de la música i de la vida en general.
D’aquella generació ampla de la Sant Andreu Jazz Band que va des puntar amb altres músics de renom com Andrea Motis, Rita Payés o Eva Fernández en tindrem l’exponent més psicodèlic. Un viatge delicat, caòtic i orgànic pels dies de la contrabaixista de Barcelona, un dels grans talents que tenim.