Els Gegants de l’Arboç tindríen un origen religiós i les datacions els situen al voltant del 1670
La història de la restauració dels Gegants de l’Arboç és llarga, complexa i està plena de girs narratius. El projecte va començar amb una decisió clau: evitar qualsevol intervenció directa sobre els bustos abans de sotmetre’ls a proves de raigs X. Aquest anàlisi va resultar determinant per entendre l’estat real de les peces sense intervenir de forma directa sobre les peçes.
A partir d’aquí, el procés de restauració es va convertir en una autèntica recerca històrica i artística. Arran dels primers resultats, es van extreure mostres dels materials que van ser enviades al Museu del Prado de Madrid, on es van analitzar en profunditat. Les proves van confirmar que tant el Chabrán com la Llúcia estan fets de la mateixa fusta i corresponen a un mateix moment històric.
Llúcia, la geganta
La investigació va confirmar que la geganta havia sofert diverses caigudes. En una d’elles, el rostre es va trencar i la reparació es va encarregar a un artista català, que va optar per serrar la cara original i substituir-la per una màscara d’escaiola. La peça va tornar a caure en diverses ocasions, fet que va provocar fins a cinc canvis de rostre al llarg de la seva història. La restauració actual ha suposat, doncs, la sisena reconstrucció facial de la geganta.
Un cop conclosa la fase d’anàlisi, va començar la intervenció pròpiament dita. Es va certificar que la policromia del gegant era coherent amb l’original, mentre que en el cas de la geganta, tot i conservar el bust i la part posterior autèntics, la cara no ho era. Per aquest motiu, l’equip de Taller Avall va decidir dotar-la d’un nou rostre, fidel a una de les primeres versions documentades.
Per recuperar el rostre original es va retirar la cara anterior, molt deteriorada i sense relació amb la figura original. A partir de tecnologies 3D i de les fotografies antigues, es va reconstruir digitalment el rostre i es va modelar de nou. Aquest procés va permetre entendre detalls com la presència d’una tiara sota el vel, que explica la corona actual, pensada per ocultar-la.
El Chabrán
L’anàlisi va mostrar l’existència de dos daurats amb or, un d’ells d’una gran puresa, mentre que a la geganta no s’hi va trobar cap rastre. El gegant compta amb un ull de vidre, fabricat a Itàlia i importat a Catalunya. Aquest fet reforça la idea de que es tracta d’una peça d’alt valor artístic. Segons la tradició popular, el Chabrán podria ser una burla satírica d’un general francès que, durant la Guerra del Francès, va devastar la vila de l’Arboç a partir del 1808. Tot i això, l’antiguitat real de la figura no encaixava amb aquesta hipòtesi, doncs era una cara seria sense cap tipus de caràcter satíric o de burla, fet que va empènyer l’equip a continuar investigant.
El barroc català
Les investigacions apunten que les escultures van ser encarregades al pare de Domènech Rovira, un dels grans escultors del barroc català, i que l’obra va ser continuada per la seva saga familiar. Abans de convertir-se en gegants, les figures representaven sants en un retaule d’aquella època: ella seria Santa Victòria i ell, Sant Justí, copatrons de l’Arboç. Formaven part d’un conjunt de quatre figures, dues masculines i dues femenines, disposades simètricament. Amb el temps, aquestes imatges van evolucionar fins a esdevenir els actuals gegants. Amb aquestes dades, l’Aleix Álvarez, restaurador de Taller Avall, va afirmar que es tracta de “uns dels gegants més antics, no només de Catalunya, sinó de tot l’Estat”.
L’equip i el projecte
El procés de restauració ha durat dos anys. També s’ha intervingut en els cossos i els caballets, recuperant-ne les formes originals i respectant sempre els materials primigenis. Els braços s’han refet amb materials sintètics, mentre que els teixits s’han recreat amb fibres naturals. A través de fotografies antigues, s’han recuperat elements com el primer ram de la geganta.
El restaurador Aleix i el seu equip van treballar estretament amb la colla gegantera, membres de la vila com el cap de colla, Andreu, el Roger, la regidora de Cultura, i diversos especialistes. També es van consultar arxius, tot i que els de l’Arboç han estat destruïts entre quatre i cinc vegades al llarg de la història. L’equip interdisciplinari, format per la teòloga Maria Josep i l’historiador i bibliotecari Lluís, va permetre arribar a una conclusió clau: les peces daten aproximadament de l’any 1670, mentre que els cossos són posteriors.
La colla gegantera treballa ara en un projecte de futur: un llibre que reculli tot el procés, les vivències i la investigació al voltant dels Gegants de l’Arboç. Un treball que avança lentament, però amb rigor científic, i que vol incorporar testimonis i documentació de tothom que n’hagi format part. Si tot va bé, l’obra veurà la llum a finals de l’any 2026.
