L’acte, amb joves, familiars i autoritats pretén preservar la memòria històrica i reivindicar el lema ‘Mai més’

Reus ha commemorat el passat 27 de gener el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust. L’Ajuntament, joves dels instituts reusencs i familiars dels deportats s’han reunit per recuperar la memòria dels deportats als camps de concentració. Alumnes d’alguns dels instituts presents han llegit el nom de les trenta-sis víctimes, acompanyant-lo del lloc de naixement, quan van néixer, a quin camp de concentració van anar i si van sobreviure a l’holocaust o van morir assassinats pel règim.

La sala d’actes de l’arxiu estava plena de joves i representants de gran part de l’administració de l’Ajuntament. Cada 27 de gener, la ciutat recorda els deportats amb el lema ‘Mai més’, que busca fer valdre la memòria i condemnar qualsevol forma d’oblit. Des del gener de l’any passat, s’han col·locat onze llambordes més a la ciutat en honor als reusencs deportats als camps de concentració, que ja sumen un total de vint-i-tres. Un gest simbòlic que permet recordar cada història personal i el deute històric que la ciutat encara té amb aquestes víctimes.

Els parlaments institucionals han destacat la responsabilitat de garantir els drets humans avui i en el futur, denunciant que els conflictes actuals i les discriminacions arreu del món ja fa temps que repeteixen errors del passat, posant èmfasi en el genocidi de Gaza, els atacs a Ucraïna, els assassinats que s’estan produint als Estats Units per motius racials o com partits polítics, en el nostre territori, persegueixen a persones racialitzades i sense recursos. Montserrat Flores, regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, ha denunciat que “tot això són els mateixos arguments que utilitzaven els nazis”. S’ha remarcat també la importància d’unir generacions per preservar la memòria.

Una llamborda, una història, una família

Una de les darreres llambordes col·locades a la ciutat ha estat per a la memòria de Joan Moncusí Pellicer, supervivent del camp de concentració de Gusen. Montserrat Flores, regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, va expressar que “en aquell moment no havíem pogut localitzar a la família”.

Fa unes poques setmanes una familiar es va posar en contacte amb l’ajuntament en relació amb el seu familiar. El germà de la víctima no va dir mai res, per por i, citant a la familiar “aquesta por va deixar una memòria trencada“. Ella mateixa explica com va començar aquest descobriment “Tot va començar amb la generació més jove, quan la meva filla amb només tretze anys, va veure el nom del seu tiet rebesavi en l’exposició sobre el feixisme al museu de Reus en una sortida amb l’institut“.

Aquest és un exemple de la importància i la necessitat d’educar i conscienciar als menors en la història i el nostre passat, sobretot perquè no es torni a repetir. La familiar afegeix “Això demostra com és d’important explicar la història als més joves (…). Quan la història s’oblida, corre el risc de repetir-se“.

Un final emocional

L’acte ha conclòs amb fragments d’una obra de teatre de La Gata Borda, dirigida per l’actriu Ester Cort. Aquesta adaptació, basada en les experiències de tres dels deportats forma part de l’obra de teatre ‘Escoltar el fum’, obra de la qual es podrà gaudir durant el cap de setmana del 7 i 8 de febrer al teatre Bartrina de Reus. Inicialment, estava prevista al carrer, en les llambordes de les víctimes en les quals es basa la història, pero la representació s’ha hagut de traslladar a causa de la pluja, però no ha perdut força ni emoció, recordant a tots els assistents que la memòria és un compromís col·lectiu. Un final melancòlic que ens ha recordat les històries d’aquells que no les van poder explicar.