El ministre de Cultura, Ernest Urtasun i el director general de Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs han visitat l’equipament cultural abans de la reobertura al públic
El Museu de Reus ha vist la llum aquest divendres a les onze del matí després de gairebé dos anys de tancament. Aquesta inauguració institucional ha estat presidida per Sandra Guaita, l’alcaldessa de Reus, Ernest Urtasun, ministre de Cultura, i Joaquim Borràs, director general de Patrimoni Cultural.
Són més de 300 peces les que conformen el museu i que el públic podrà contemplar a partir del divendres 30 a partir de les 18:30 de la tarda. Aquestes obres expliquen la història de la ciutat des de la pagesia fins a l’era més industrial, posant èmfasi en cada una de les petjades que han fet arribar a la ciutat en el punt en el qual es troba ara.
El director general de Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs, ha volgut destacar la importància de fer valdre la cultura del territori i ha declarat que “la cultura és un dret, no un privilegi”. També ha subratllat l’impacte positiu que té una intervenció d’aquestes característiques, declarant que “preservar el patrimoni és un acte de responsabilitat col·lectiva”.
Un nou itinerari
Aquesta reforma ha permès renovar l’itinerari museogràfic que feia molt de temps que no rebia una inversió econòmica d’aquestes característiques. El canvi es posa de manifest amb diferents àrees ben diferenciades que exposen la història de la ciutat a través de la seva cultura.
L’itinerari construeix un relat coherent i profund sobre la trajectòria històrica i cultural de la ciutat a través de sis àmbits temàtics. La visita s’inicia amb Festa i celebració, on el patrimoni festiu es llegeix com a expressió de les estructures socials de l’Antic Règim.
La capital del sud, la següent sala, exposa una mirada clau als segles XVIII i XIX, quan Reus esdevé un motor econòmic i urbà de primer ordre en el context català. D’altra banda, la sala de Camp i ciutat aprofundeix en la relació indestriable entre el nucli urbà i el seu territori agrícola.
Geni i creació és una sala que reivindica el pes dels artistes reusencs amb Fortuny, Tapiró o Gaudí, en la configuració d’una modernitat pròpia. Patrimoni en perill posa el focus en la fragilitat de l’art antic i en els episodis que n’han compromès la supervivència.
Finalment, Col·leccionisme i salvaguarda reflexiona sobre el paper del Museu com a dipositari de la memòria col·lectiva, a partir de la incorporació de grans llegats privats i de la seva funció pública de preservació i transmissió del patrimoni reusenc.
La reforma del museu
El Museu de Reus va obrir les portes al públic a finals del segle XX, el 1961 i des dels anys 90 no es feia una reforma d’aquesta envergadura. Per això mateix, l’actualització del sistema museístic a través de la incorporació de noves tecnologies ha estat clau. L’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, exposa que “hem portat la tecnologia per adaptar-nos a les necessitats de la ciutadania al segle XXI”. De fet, l’alcaldessa de la ciutat subratlla el nou aspecte diàfan, però, sobretot, interactiu, que permetrà als ciutadans entrar en la narrativa del museu i també en la història de la ciutat.
La reforma s’ha pogut produir gràcies a la col·laboració de l’estat en aquest projecte. El ministeri de cultura ha destinat dos milions d’euros al projecte i la resta ha anat a càrrec de l’administració pública local; l’ajuntament. Inicialment, la reforma va estar pressupostada en 2.200.000 euros, però ha tingut un sobrecost de 91.911,78.
Urtasun, ministre de cultura, ha conclòs el parlament dient que “els museus són organismes vius (…) que exigeixen atenció constant”, justificant així l’imperatiu social i administratiu de mantenir un llegat històric i cultural que faci valdre el nostre territori.
