Es tracta d’una mentoria social impulsada per l’Associació Quilòmetre Zero
L’Associació Quilòmetre Zero impulsa des de fa set anys el projecte ‘Ambtu’, una iniciativa de mentoria social adreçada a jovent tutelat i extutelat que afronta processos d’emancipació precoç, sovint sense xarxa de suport.
Avui a Canal Reus volem conèixer aquesta iniciativa que, de fet, l’any passat va estar reconeguda amb el Tercer Premi Voluntariat 2025. Posem veu a l’entitat, a joves i mentors que durant nou mesos comparteixen trobades setmanals que afavoreixen l’autonomia i l’arrelament al territori.
El projecte posa en contacte joves que han arribat sols al territori amb persones voluntàries. Segons expliquen des de l’entitat, prop del 90% dels participants són joves que han fet el procés migratori sense referents familiars i que, tot i trobar-se en recursos educatius i tenir professionals de referència, busquen ampliar la seva xarxa personal.
Una trentena de parelles a Reus
La iniciativa va començar amb set parelles de mentoria i amb els anys ha anat creixent fins a arribar a una seixantena cada any. D’aquestes, una trentena es desenvolupen a Reus. El funcionament és senzill: joves que decideixen participar-hi de manera voluntària es troben setmanalment amb persones mentores que no provenen necessàriament de l’àmbit social, però que ofereixen temps i acompanyament.
L’objectiu és generar vincles similars als que moltes persones tenen de manera natural en el seu entorn. A través d’aquestes relacions, els joves poden millorar l’idioma, conèixer millor el territori i reforçar les seves expectatives formatives, laborals i personals.
Alguns dels participants expliquen que, al principi, la proposta pot generar dubtes o fins i tot vergonya. Un dels joves recorda que inicialment no volia acceptar la mentoria perquè li feia por, però que finalment va decidir provar-ho. Amb el temps, assegura que l’experiència li ha obert portes: des de preparar-se per a la prova d’accés a un cicle de grau mitjà fins a participar en activitats com fotografia o futbol. D’altres, gràcies a aquest projecte, han aconseguit viure de manera independent.
Per a les persones mentores, l’experiència també és transformadora. Una de les voluntàries explica que va arribar fa vint anys al país i que durant un temps va viure sense documentació. Aquesta experiència personal li permet entendre millor què significa ser migrant i la sensació d’arribar a un lloc sense xarxa de suport.
Un altre voluntari assegura que la mentoria és diferent de la relació amb els propis fills, però que comparteix el mateix esperit d’acompanyament. Explica que és com retrobar-se amb una versió més jove d’un mateix i poder oferir eines, coneixement del territori i de l’idioma per ajudar el jove a avançar.
