El sector ha perdut el 75% de la superfície en quatre dècades; el Govern crea un hub de sanitat vegetal i millora el reg

El Departament d’Agricultura ha presentat el Pla de l’avellana 2026-2028, que contempla 25 mesures per garantir la continuïtat de la producció d’avellaners a Catalunya i reforçar la competitivitat i sostenibilitat del sector. El conseller Òscar Ordeig ha donat a conèixer el pla aquest dilluns durant una visita a una finca d’avellaners a la Masó (Alt Camp).

El sector de l’avellana travessa una situació complicada. El 1985 es conreaven prop de 35.000 hectàrees d’avellaner a Catalunya, però la superfície productiva s’ha anat reduint fins a les 7.851 hectàrees del 2024, gairebé un 30% menys respecte a les 11.050 del 2021. “Hem perdut el 75% de les hectàrees del cultiu de les avellanes en els últims 40 anys”, ha lamentat Ordeig. L’envelliment del sector, la pressió de la competència internacional, l’augment dels costos de producció, l’abandonament de terres i la sequera acumulada dels anys 2023 i 2024 expliquen aquesta davallada.

Set eixos estratègics per revertir la situació

El pla s’estructura en set eixos estratègics que aborden des de la sanitat vegetal fins a la promoció, la qualitat, els regadius, l’assistència tècnica i la governança. Entre les accions principals destaca la creació del Hub de Sanitat Vegetal de la fruita seca, amb un tècnic dedicat específicament a l’avellana, que treballarà en innovació, recerca i identificació de varietats locals com a patrimoni fitogenètic català.

En l’àmbit dels ajuts i finançament, el conseller ha explicat que s’han reorientat les ajudes existents i se’n crearan de noves dins l’Estratègia Alimentària de Catalunya 2025-2028. Pel que fa a la qualitat i diferenciació, el pla impulsa la creació d’un Panell de tast de l’avellana per aconseguir un reconeixement ampli del producte.

Un dels punts clau és la millora dels regadius, especialment a la zona del Camp de Tarragona, on es concentra majoritàriament aquest cultiu. Dos projectes en fase de tramitació ambiental preveuran l’ús agrícola de l’aigua procedent de la futura depuradora de Reus i la seva connexió a la xarxa de reg de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. “Catalunya no pot perdre el cultiu de l’avellana, que és, a més d’estratègic, tradicional, un cultiu saludable, i econòmicament té molta importància”, ha remarcat Ordeig.

Promoció a les escoles i governança del sector

El pla també contempla la creació de la Taula de Governança de l’Avellana, amb representació del sector i l’administració, i de l’Observatori de l’Avellana, un visor dinàmic per fer seguiment de la producció, les hectàrees, els preus i els marges comercials.

En l’àmbit de la comercialització i promoció, es potenciarà el binomi entre l’avellana i la gastronomia i s’impulsarà el coneixement d’aquest producte a les escoles. Una prova pilot amb 25 centres de Catalunya arrencarà el tercer trimestre d’aquest curs, amb un paper protagonista de la DO de l’Avellana de Reus. El pla també continuarà donant impuls a l’Oficina tècnica de l’avellana, un servei d’assistència tècnica per dinamitzar el sector.

D’altra banda, Ordeig ha defensat la celeritat del Departament en la tramitació de les ajudes per arrencar els avellaners morts per la sequera, responent a les queixes dels pagesos per la tardança. Ha assegurat que “poques vegades” s’ha fet un ajut per casuístiques tan concretes i que ja es busquen fórmules a través de l’Institut Català de Finances (ICF) per atendre els productors amb dificultats.