S’han convocat una manifestació el pròxim 18 d’abril que sortirà des de Falset, La Selva del Camp i Reus i s’unirà a la plaça Mercadal de la capital del Baix Camp

La Plataforma “No a la MAT Aragó–Catalunya”, l’entitat ecologista GEPEC-EdC, el sindicat agrari Unió de Pagesos, l’associació Prioritat i la Vall Sostenible, amb Gent del Matarranya, Teruel Existe i la Plataforma a favor de los paisajes de Teruel, passaran a la mobilització aquest dissabte 18 d’abril per reiterar el seu rebuig a la Línia de Molta Alta Tensió projectada entre Escatrón i la Secuita.

La mobilització s’iniciarà a les 11 del matí a la plaça Llibertat de Reus, on es concentraran persones i entitats, i davant la seu d’Unió de Pagesos, a l’avinguda dels Països Catalans, serà on es concentraran els tractors i vehicles, per tal de confluir tots a la plaça del Mercadal. Per altra banda, el recorregut de vehicles tindrà dues sortides fora de Reus; un que sortirà des de Falset a les 9 del matí i un altre des de la Selva del Camp a les 9:30h.

Des de les entitats també han deixat clar que aquesta només serà la primera d’altres mobilitzacions que convocaran si el projecte segueix endavant.

Les entitats en contra d’aquest model energètic

El projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT), impulsat per l’empresa Red Eléctrica, preveu la repotenciació de l’actual línia d’alta tensió, d’uns 200 quilòmetres de longitud, passant dels 220 quilovolts actuals fins als 620. Aquesta infraestructura afectaria prop d’una trentena de municipis de Catalunya, repartits entre les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès, així com també territoris del Baix Aragó.

L’oposició que genera la nova línia de Molt Alta Tensió Escatrón–els Aubals–la Secuita ha comportat 14.421 al·legacions recollides en només trenta dies, als municipis i comarques afectades de les demarcacions de Tarragona i Teruel. Entre aquesta oposició hi ha plataformes ciutadanes, ajuntaments, consells comarcals, sindicats, organitzacions i associacions agràries, entitats conservacionistes, denominacions d’origen, teixit empresarial i particulars afectats. Les al·legacions es van presentar davant de la Generalitat i del Ministeri de Política Territorial.

La Plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya també va recollir des del novembre 6.290 adhesions individuals i 81 d’empreses i entitats al manifest que rebutja frontalment aquest projecte i el seu impacte al territori.

Entre les al·legacions presentades per les administracions locals hi ha les dels consells comarcals del Priorat, el Baix Camp i la Terra Alta. També han presentat objeccions al projecte més d’una vintena d’ajuntaments d’aquestes tres comarques, així com del Tarragonès i l’Alt Camp. Alguns municipis es veuen afectats directament pel traçat de la línia, mentre que d’altres, tot i no veure’s-hi travessats, han volgut expressar el seu rebuig a un projecte que consideren que transcendeix l’àmbit local.

D’altra banda, també ha presentat al·legacions bona part del món agrari i vitivinícola, afectat directament pel pas d’una línia que no té en compte un dels sectors bàsics del desenvolupament socioeconòmic del territori. En aquest sentit, s’han oposat al projecte de la MAT la DO Montsant, la DO Terra Alta i la DOQ Priorat i diverses empreses vitivinícoles. Per al sindicat agrari Unió de Pagesos, aquest projecte és perjudicial per a la pagesia i les terres agràries de les comarques afectades.

L’actuació comportaria la construcció de noves torres elèctriques amb una alçada mitjana de gairebé cinquanta metres, en substitució de les actuals, que fan aproximadament 26 metres. Aquest canvi suposaria un impacte ambiental, econòmic i social rellevant sobre el territori.

Les entitats del territori no accepten la necessitat d’aquestes infraestructures energètiques per les conseqüències que suposaran en la salut de les persones, el medi ambient, l¡’agricultura i la ramaderia, així com en el model de vida i l’economia rural i en el model energètic.

Aquesta infraestructura és una més de les moltes que continuen degradant la natura i el territori, elements essencials per fer front al canvi climàtic, mentre esgoten els recursos. Tot plegat s’inscriu en un model de progrés basat en un creixement il·limitat que ignora els límits del planeta i que ja no genera llocs de treball ni ofereix futur a la gent jove.