La prospecció geofísica no detecta cap indici del pou on podrien haver estat inhumades desenes de víctimes de la repressió franquista. Generalitat i Ajuntament mantenen el compromís de continuar la recerca
La prospecció amb georadar realitzada al carrer de Jacint Barrau de Reus no ha detectat cap indici del pou de l’antiga fàbrica de Pich i Aguilera, on diverses fonts situen possibles restes de víctimes de la repressió franquista. Davant d’aquests resultats, la Generalitat i l’Ajuntament de Reus descarten, per ara, una intervenció arqueològica.
Els treballs es van dur a terme el 31 de març per la Direcció General de Memòria Democràtica, amb la col·laboració del consistori i de l’Institut Baix Camp. L’objectiu era localitzar l’indret exacte on podrien trobar-se les restes. L’actuació responia al compromís adquirit per la Generalitat amb l’Ajuntament de verificar dues possibles ubicacions plantejades al desembre per l’Arxiu Municipal.
La manca d’evidències i la complexitat de l’entorn, amb serveis urbans i equipaments propers, han portat a descartar de moment l’excavació. Tot i això, ambdues institucions es comprometen a restar atentes a l’aparició de nous indicis que permetin situar la fossa en altres punts i a continuar la recerca. Paral·lelament, es preveu senyalitzar l’espai per preservar la memòria dels fets.
Com s’ha fet la prospecció
La intervenció s’ha executat mitjançant tecnologia de georadar (radar de penetració terrestre o GPR), una tècnica que analitza el subsol a partir de l’emissió d’ones electromagnètiques. Aquestes ones, en topar amb materials de diferent densitat, generen reflexos que poden revelar estructures subterrànies com canonades, cavitats o pous.
S’han examinat els dos punts assenyalats per l’estudi documental, a banda i banda de l’edifici de l’Institut Baix Camp, en una superfície total de 410 metres quadrats. Cap de les zones analitzades ha permès identificar cap estructura compatible amb el pou buscat. També s’ha intervingut en una franja del pati interior del centre educatiu, però la presència d’estructures metàl·liques ha condicionat la qualitat de les dades. A més, s’ha intentat prospectar un antic carreró adjacent, actualment tapiat, però la vegetació i les restes d’obra han impedit obtenir resultats fiables.
L’origen de la recerca
L’any 2001, Antoni Batlle i Mas, veí de Reus, va deixar constància de l’existència d’una possible fossa comuna en un pou situat entre l’antiga Escola del Treball i la fàbrica de teixits Pich i Aguilera. Segons el seu testimoni, l’any 1951 un parent seu va baixar al pou per fer-hi treballs i hi va descobrir un amuntegament de desenes de cossos. Les autoritats de la fàbrica haurien ordenat tapiar el pou.
La hipòtesi més plausible és que els cossos corresponguin a víctimes de la repressió franquista durant els primers mesos de la postguerra. Les tropes franquistes van entrar a Reus el 15 de gener de 1939, en el marc de l’ofensiva final sobre Catalunya. Les noves autoritats van instal·lar un camp de concentració de presoners de guerra a l’edifici de l’Escola del Treball i dos pavellons contigus. Alguns dels presoners hi haurien mort a causa dels maltractaments i les dures condicions de reclusió.
La possible fossa es troba documentada al Mapa de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista, publicat al Banc de la Memòria Democràtica.
