Aquest dimarts arrenca el judici oral del cas Innova. Dos advocats analitzen les conseqüències de la conformitat parcial assolida per dos dels vuit acusats amb la Fiscalia
Josep Prat i Jorge Batesteza han pactat amb la Fiscalia una conformitat parcial dins del cas Innova per la qual accepten els fets i assumeixen responsabilitat a canvi d’una rebaixa de les penes. Els altres sis acusats no s’hi han sumat i defensen la seva innocència. L’advocat Arnau Tardiu, membre del grup d’Advocats Joves de Reus, i l’advocat Carles Just analitzen per a Canal Reus les claus i les conseqüències d’un acord que consideren excepcional.
Una fórmula «quasi nova»
El primer element que destaquen els dos juristes és que no es tracta d’una conformitat convencional. En una conformitat total, tots els acusats accepten els fets, es pacten les penes i el judici se suspèn. Aquí, amb només dos dels vuit acusats adherits a l’acord, la situació és molt diferent. «Jo diria que el que ha succeït aquí amb el cas Innova és quasi nou. Jo diria que és una pseudoconformitat, no és una conformitat estricto sensu tal com diu la llei», ha assegurat Carles Just.
Arnau Tardiu ha coincidit en la singularitat del cas i ha precisat el mecanisme: «Una conformitat encoberta, que és en el cas on ens trobem, implica que només un d’ells, o algun d’ells, sí que assumeix els fets arribant a un acord amb la Fiscalia i els altres han de celebrar el judici del cas Innova«.
El judici, doncs, se celebrarà igualment. Prat i Batesteza hauran de declarar i, segons els experts, assumir la seva culpa en l’interrogatori. La resta d’acusats mantindran la seva defensa amb plena normalitat.
L’efecte sobre els altres sis acusats
La gran incògnita és fins a quin punt la declaració dels dos acusats que han pactat pot perjudicar la resta de processats. Just ha reconegut que «entenc jo que voldran ser elegants en aquest punt i intentaran assumir la culpa sense esquitxar ningú més», però ha advertit que «és un tema que s’haurà de veure i que pot ser una postura incòmoda per als acusats».
Tardiu ha matisat que la declaració d’un coacusat no és determinant per si sola: «És un factor rellevant, però no és definitiu», ha afirmat. El tribunal haurà de decidir quin valor probatori li atorga. «Pot ser perfectament que el tribunal valori aquesta declaració de coacusats en el marc d’una conformitat parcial o encoberta i li doni un valor relatiu, que conjuntament amb els altres mitjans de prova determini que no sigui suficient», ha explicat.
Dilacions indegudes: un atenuant per a tots
Un factor central de l’acord és l’aplicació de l’atenuant de dilacions indegudes, atès que el procediment del Cas Innova acumula uns 14 anys des del seu inici. Aquesta circumstància permet reduir la pena en un o dos graus. Segons Just, l’objectiu de les defenses de Prat i Batesteza és que la pena no superi els dos anys, cosa que evitaria l’entrada a presó.
Ara bé, els dos juristes coincideixen en un punt clau: les dilacions afecten tots els acusats per igual. «El que no pot fer Fiscalia és aplicar-les només a uns dels acusats i als altres no en funció del que li interessa. Si és una cosa que és aplicable a tothom, s’ha d’aplicar a tothom», ha subratllat Tardiu.
A banda de les dilacions, l’acord pot incorporar altres mecanismes de rebaixa, com la reparació del dany, la confessió tardana o una modificació de la qualificació dels fets. «No únicament es poden rebaixar penes en base a les circumstàncies atenuants, també es pot fer en base a la qualificació dels fets», ha detallat Tardiu.
Un acord que no vincula el jutge
Els detalls concrets del pacte es coneixeran quan la Fiscalia elevi les conclusions a definitives, un cop practicada tota la prova. Just ha volgut deixar clar, però, que «aquest acord no vincula el jutge. El jutge celebrarà el judici en plena normalitat». Podria, fins i tot, imposar una pena inferior o absoldre, tot i que els experts consideren aquest escenari poc probable.
