Els acusa de no haver exercit control durant anys sobre Innova i espolsar-se les responsabilitats després del canvi de govern al consistori. «Eren allà, asseguts i dormint«
L’advocat Anton Aluja, defensor de l’exalcalde de Reus Lluís Miquel Pérez, ha carregat contra el secretari i l’interventor de l’Ajuntament de Reus en el marc del judici del Cas Innova. Segons Aluja, van ser aquests dos funcionaris els que no van exercir el control obligatori sobre la societat municipal durant anys, i després van desviar l’atenció cap a altres treballadors públics.
«Mai van obrir la boca»
L’advocat ha explicat que Jaume Renyé (secretari) i Baldomero Rovira (interventor) reconeixen que, durant el període comprès entre el 2005 i el 2010, no es va fer el control obligatori a Innova per part de la intervenció municipal. Segons Aluja, «eren allà, asseguts i dormint», sense informar mai de possibles il·legalitats a l’empresa.
La defensa sosté que la responsabilitat de controlar l’activitat d’Innova corresponia al secretari i a l’interventor, no a Natàlia Torrell i Esther Ventura, les dues funcionàries també implicades en la causa. Segons l’advocat, la funció d’aquestes dues treballadores era la pròpia d’un director comptable, i no la de fiscalitzar les decisions de l’empresa municipal.
El projecte de l’Hospital Sant Joan
Aluja ha defensat la gestió feta per Pérez en relació amb la construcció del nou Hospital Sant Joan de Reus, que qualifica com un «èxit» cofinançat per la Generalitat de Catalunya. Segons l’advocat, el projecte va comptar amb un preacord signat el 15 de novembre de 2006 entre la consellera de Salut Marina Geli, el mateix Pérez i Jaume Renyé.
L’advocat ha detallat que el 31 de març de 2006 es va encarregar a Innova la construcció del projecte, amb una licitació a la qual es van presentar 9 candidatures. L’execució es va dividir en dos contractes: un per a les obres, adjudicat a la UTE Avantia i Dragados, i un altre per al servei de project manager, adjudicat a Euroconsult AXXO el 12 de març de 2007.
Sobre la contractació dels tècnics Jorge Batesteza i Carles Manté, la defensa assegura que va respondre als seus coneixements i experiència professional, i no a indicacions polítiques de la Generalitat.
Petició d’absolució
L’advocat ha rebutjat que els fets siguin constitutius de prevaricació, malversació, falsedat documental ni frau. Segons Aluja, el delicte de prevaricació exigeix que l’acusat dicti una resolució arbitrària sabent de la seva injustícia, circumstància que, al seu parer, no concorre en el cas de Pérez.
La defensa ha insistit que Pérez no va tenir cap relació directa amb la contractació de Batesteza i que el seu únic paper va ser participar en el preacord amb la Generalitat. Aluja ha conclòs demanant l’absolució del seu client i que les costes processals, en cas d’existir acusacions populars, es carreguin a aquestes.
