L’actuació ha tingut un pressupost de més de 42.000 euros i ha servit per reparar l’afectació de la tempesta l’abril de 2022, així com realitzar accions de conservació preventiva

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha completat aquest mes de gener la restauració de la ‘Torre dels Escipions’, monument datat al segle I dC i que es troba al peu de la nacional 340, als afores de Tarragona. L’actuació, amb un pressupost de 42.500 euros, ha recuperat els desperfectes que va causar la caiguda d’un llamp l’abril de 2022.

Restitució i conservació preventiva

La caiguda d’un llamp la nit del 20 d’abril de 2022 va provocar diverses afectacions a la ‘Torre dels Escipions’, especialment a la cara sud del monument (la part més visible des de la carretera) on van caure parts de la cornisa i del plint, A més, el monument va patir el desplaçament de carreus a diversos punts de la part superior.

Des del MNAT es va impulsar el mateix abril de 2022 una actuació d’emergència per garantir la seguretat del monument i dels visitants, que va implicar l’estabilització del monument i la retirada de part del material afectat.

L’actuació, ara realitzada, ha permès el segellat de fissures i la reintegració de part dels materials que es van desprendre i la recol·locació dels carreus desplaçats o que s’havien retirat per qüestions de seguretat.

Paral·lelament, s’ha realitzat una intervenció de conservació preventiva a tot el monument, que ha inclòs una neteja general de tots els paraments, la reparació de les juntes que ho requerien i l’aplicació final d’un protector superficial.

L’actuació s’ha tancat amb la instal·lació, en l’entorn del monument, d’un parallamps que protegeixi la ‘Torre dels Escipions’ davant d’inclemències meteorològiques similars a les patides la primavera de 2022.

La ‘Torre dels Escipions’

La ‘Torre dels Escipions’ és considerat el monument funerari més ben conservat de la Tarragona romana. Tot i que tradicionalment s’havia interpretat com dedicat als germans Escipió (segle III aC), les investigacions del segle XX van concloure que, per la seva datació (segle I dC) i característiques, hauria servit per acollir les restes d’una família benestant de Tàrraco.

El monument està reconegut com a patrimoni de la humanitat dins el conjunt arqueològic de Tàrraco, i és un dels set espais gestionats pel MNAT a la comarca del Tarragonès.