Un estudi de la URV xifra en 4.498 milions d’euros l’impacte de les centrals d’ANAV i en 30.555 els llocs de treball
Les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs multipliquen per 4,31 cada euro que inverteixen en el territori. Això vol dir que, per cada euro que gasten les centrals, es generen 3,31 euros en altres indústries.
Aquesta és la principal conclusió de l’estudi d’impacte econòmic de les centrals nuclears d’ANAV, elaborat per un equip d’investigadors del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili. L’anàlisi es basa en xifres d’entre el 2020 i el 2025.
4.498 milions d’euros d’impacte
L’impacte es compon de tres efectes acumulatius. L’efecte directe indica que la mateixa central i els seus treballadors han gastat 1.048 milions d’euros aquest 2025.
S’hi suma un efecte indirecte de 1.226 milions, perquè altres sectors han de comprar més material i generen despesa per fer la feina encomanada. Finalment, aquestes empreses necessiten més treballadors, que cobren un sou i el gasten en el dia a dia: l’efecte induït, de 2.224 milions més.
Així, la despesa directa de 1.048 milions acaba generant un impacte total de 4.498 milions d’euros sobre el PIB. El 78% d’aquest impacte es queda a la demarcació de Tarragona, on representa l’11,94% del PIB provincial. En el conjunt de Catalunya, ANAV representa l’1,42% del PIB.
Més de 30.000 llocs de treball
Les nuclears generen, també, 30.555 llocs de treball: 9.604 de directes, 7.524 d’indirectes i 13.427 d’induïts, derivats de les necessitats de les necessitats de la mateixa activitat nuclear.
Per cada lloc de treball a ANAV, se’n generen 3,18 en altres indústries. A més, fins a 26.110 d’aquests llocs de treball s’han generat a la demarcació de Tarragona.
El calendari de tancament
Les dades arriben en un moment crucial per a la indústria, amb el debat sobre si allargar la vida de les centrals. Ara per ara, el calendari de tancament fixa el final d’Ascó I el 2030, d’Ascó II el 2032 i de Vandellòs II el 2035.
Segons dades de Red Eléctrica de España, el 2025 les tres centrals van generar el 8,9% de la producció neta del sistema elèctric peninsular i fins al 58,8% de l’energia produïda a Catalunya.
Un impacte que es perdrà de manera gradual
La directora de l’estudi i del Departament d’Economia de la URV, Maria Llop, admet que «si les nuclears s’acaben desmantellant, és un impacte econòmic que es perdrà». La qüestió, diu, és veure si el territori té activitats capaces de compensar-lo, encara que sigui parcialment.
Llop remarca que el xoc negatiu no serà immediat, perquè el desmantellament mantindrà activitat al territori: «Serà un efecte que anirà minvant i s’anirà traslladant al llarg d’uns quants anys, o fins i tot una dècada».
Els experts apunten que qualsevol nova activitat ajudarà a compensar el futur tancament, sobretot grans projectes com la Gigafactoria de Móra la Nova o la Central Hidroelèctrica Reversible prevista a Riba-roja d’Ebre, Flix, Ascó i la Fatarella.
