Si la Generalitat l’aprova, el pressupost del Pla de Barris de Reus es repartirà a parts iguals amb l’Ajuntament

El Pla de Barris de Reus tindrà un pressupost de 25 milions d’euros repartits, a parts iguals, entre la Generalitat i l’Ajuntament de Reus. Aquesta és la proposta que el consistori ha presentat a la Llei de Barris i Viles del Govern, que tindrà un pressupost total de 1.600 milions d’euros. Un paquet d’inversions del qual la Generalitat aportarà 1.000 milions, i seran els Ajuntaments qui hi destini els 600 milions restants.

Per la dimensió de Reus, la capital del Baix Camp opta a un topall de 12,5 milions d’euros de la Generalitat si el consistori en posa 12,5 més. El Pla de Barris de Reus ha d’afectar la zona sud, amb impacte en els barris del Carrilet, Mas Iglesias, Fortuny, Juroca, Parcel·les Casas i Montserrat.

Serà al mes de desembre quan la Generalitat resolgui totes les propostes rebudes amb la intenció de començar-les a executar el gener del 2026. La previsió és que el pressupost i les actuacions es despleguin durant 5 anys, però el Govern no descarta ampliar el termini a 8 anys si els tràmits alenteixen els projectes.

Què proposa, el Pla de Barris de Reus?

Segons ha explicat el govern de Reus, el que s’ha fet és proposar projectes i actuacions que ja figuraven al Pla d’Acció Municipal. És el full de ruta que es va marcar l’any 2023 amb l’acord de govern entre el PSC, Esquerra i Ara Reus. Hi destaquen projectes ja anunciats, com la transformació del Mercat del Carrilet i el carrer de l’Escultor Rocamora, l’Eix Astorga o l’Escola Bressol Municipal L’Ametller.

També es volen obrir subvencions perquè les comunitats de propietaris puguin instal·lar ascensors o fer millores d’eficiència energètica. Es reserven partides per a comprar habitatges per al lloguer social o per desenvolupar programes d’assistència social a joves i a gent gran. L’ampliació de la xarxa de carrils bici i l’habilitació de nous passos de vianants completen l’expedient del projecte.

Per què s’ha escollit la zona sud, per al Pla de Barris de Reus?

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, qualifica de “deute històric” el que la ciutat té amb la zona sud. Apunta que ja s’hi volia actuar amb una hipotètica tercera Llei de Barris a principis dels anys 2000. Una resolució que no va fer-se mai després que la crisi del 2008 estronqués també les dues primeres.

Tot i això, el Pla de Barris de Reus també s’ha dissenyat a la zona sud perquè s’ajustava als criteris marcats per la Generalitat. Per una banda, la renda mitjana de la zona és inferior a la mitjana catalana. A més, té un parc d’habitatge antic, on un de cada tres pisos tenen entre 65 i 75 anys, set de cada deu no tenen certificat energètic, 8 de cada deu no tenen aïllament tèrmic a la façana i nou de cada deu no tenen ascensor ni espai per instal·lar-lo.

També s’ha tingut en compte l’aïllament físic d’aquests barris, que no tenen connexió amb el centre de la ciutat o, si en tenen, és poc segura. La Llei de Barris també implica que les actuacions s’hagin de fer en una zona contínua, és a dir, que no es puguin proposar projectes a dos cantons oposats d’una mateixa ciutat.

Quines són les principals actuacions del Pla de Barris de Reus?

El projecte es divideix, tal com estableix la Generalitat, en tres eixos. Aquest dimecres s’han esbossat les principals propostes, però no s’han detallat totes 31 actuacions. Les que s’han exposat són les següents:

• Transformacions físiques
  • Eix Astorga (s’ha de convertir en un eix cívic per connectar els barris del sud amb el centre de la ciutat): 4,24 milions d’euros.
  • Escola Bressol Municipal l’Ametller: 2,96 milions d’euros.
  • Subvencions per a instal·lar ascensors: 2,1 milions d’euros.
  • Subvencions per a rehabilitacions energètiques: 500.000 euros.
  • Adquisició d’habitatges per a lloguer social: 500.000 euros.
• Accions sociocomunitàries
  • Nou Mercat del Carrilet: 4,17 milions d’euros. 
  • Temps per Cures (programa que ofereix serveis de cura puntual i gratuïts de 0 a 16 anys): 540.750 euros. 
  • Xarxa als Barris (programa per combatre la vulnerabilitat social i impulsar el desenvolupament personal, la socialització i la inclusió social d’infants, adolescents i joves): 350.000 euros. 
  • Suport al desenvolupament socioeconòmic i formació per a l’ocupació: 200.000 euros. 
  • Punt d’informació del Servei Especialitzat d’Atenció a les persones de més de 60 anys (per detectar soledat no desitjada, fomentar l’envelliment actiu i resoldre tràmits digitals): 180.000 euros.
• Transició ecològica
  • Carrer de l’Escultor Rocamora: 2,33 milions d’euros. 
  • Reurbanització del Carrilet (inclou la connexió de Mas Iglesias amb l’estació de busos): 708.891 euros. 
  • Renaturalització del pati de l’Eduard Toda: 295.000 euros. 
  • Dinamització i gestió dels horts urbans de l’Eix Astorga: 100.000 euros. 
  • Creació i ampliació de carrils bici: 80.000 euros. 
  • Creació de passos de vianants a l’avinguda de Salou i a la del President Macià: 40.000 euros.