Els investigadors van reproduir les xemeneies i les van imprimir en 3D a escala per comprovar si funcionaven com a extractores de fum
Un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili va iniciar ara fa sis anys una recerca sobre el funcionament de les xemeneies que coronen el Palau Güell de Barcelona. El grup, format per Albert Samper i David Moreno, professors i investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) i Departament Enginyeria Mecànica de la URV, volia demostrar si la forma geomètrica de les xemeneies funcionaven com a extractores de fums o el seu disseny era simplement ornamental.
Una incògnita històrica, ja que l’arquitecte Antoni Gaudí, responsable del disseny del Palau Güell, no en va deixar documentació escrita i l’edifici no permetia proves directes sense posar-lo en risc. Per donar resposta a la qüestió, els investigadors van reproduir les xemeneies amb tècniques de fotogrametria i làser, les van imprimir en 3D a escala i les van posar al túnel de vent de la URV per analitzar els paràmetres aerodinàmics. D’aquesta manera, la recerca va confirmar que aquests elements sí compleixen la funció d’extracció de fums, validant així la hipòtesi inicial amb criteris científics.
Estendre la recerca fora de les aules
Ara, aquells models s’han tornat a reproduir, però per ser venuts com a rèplica comercial per divulgar l’obra del genial arquitecte i les investigacions que han permès determinar-ne la utilitat. “El que volem és que tot aquest coneixement que es genera a la nostra institució arribi a la societat de la millor manera possible”, ha expressat el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès.
Aquestes rèpliques han estat creades per l’empresa derivada de la URV Scandraw, especialitzada en la digitalització de patrimoni arquitectònic i impulsada pels mateixos Albert Samper i David Moreno, entre altre professorat de l’ETSA. D’altra banda, l’empresa It Brings Art ha fabricat els models resultants de l’anàlisi geomètric de les xemeneies a gran escala i és l’encarregada de comercialitzar-les. Ja estan a la venda tres models de xemeneies i quatre models d’imants de nevera.
Impacte empresarial, social i comunicatiu
Aquest projecte no només posa en valor el patrimoni arquitectònic, sinó que també el fa més accessible per a persones amb discapacitat visual. Els models de les xemeneies han permès al professorat de la URV fer tallers tiflològics per a afiliats de l’ONCE per apropar l’arquitectura de Gaudí a persones que no la poden veure, però sí que la poden tocar. Ho han fet juntament amb la Universidad de Alcalá de Henares, la UNED de les Illes Balears i el Cercle de Belles Arts de Mallorca.
“Aquesta recerca ha tingut un triple impacte: empresarial, per la creació de l’spin-off Scandraw i la comercialització de les xemeneies; social, pels tallers per a persones amb discapacitat visual; i comunicatiu, per la divulgació de la recerca feta a la URV en un dels edificis més emblemàtics de Gaudí”, ha manifestat Albert Samper, investigador principal del projecte. Tot plegat, coincideix amb la celebració de l’Any Gaudí, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte català més universal.
La recerca, més a fons
Els investigadors van establir un model teòric per entendre com els dissenys modernistes gestionen els fluxos d’aire. La troballa oferia pautes útils per al disseny de sistemes de ventilació actuals, ja que van observar que, independentment de la forma, el nombre i la geometria de les obertures del coronament de les xemeneies, el que determina la capacitat de tiratge és el nombre de suports de l’ornament.
Gaudí no va deixar escrit el funcionament dels coronaments de les xemeneies, que havien de servir per protegir el conducte de fums de la pluja i per impedir l’entrada de corrents d’aire a l’interior. Aquestes cobertes ornamentals, però, eren també un signe d’estatus, ja que eren indicatives que els edificis que en tenien disposaven de calefacció, un equipament que a final de segle XIX només podien permetre’s les classes benestants.
