En el marc de la tercera ‘Jornada de Sexualitat i Discapacitat’, professionals, famílies i usuaris han reflexionat sobre la visibilització dels drets sexuals i reproductius

La sexualitat encara és un tema tabú a la nostra societat. Però, quan es tracta de persones amb discapacitat, el silenci es fa encara més gran. Per trencar estereotips i desmentir mites, aquest dimecres, 19 de novembre, Reus ha celebrat la tercera edició de la ‘Jornada de Sexualitat i Discapacitat. Cicles de la vida‘.

La trobada, celebrada al Centre Cívic Gregal de Reus, ha reunit a professionals, famílies i persones amb diversitat funcional per visibilitzar els drets sexuals i reproductius de les persones amb discapacitat al llarg de totes les etapes de la vida.

Normalitzar l’educació sexual

“Quan parlem de drets sexuals i reproductius, sovint pensem que té a veure únicament amb les relacions sexuals, i no és així, sinó que fem referència al fet que qualsevol persona té dret, per exemple, a tenir intimitat, a rebre informació i educació en el camp de la sexualitat, a tenir un entorn que em protegeixi i m’ajudi quan hi ha abusos i a poder conèixer i accedir al meu cos“, detalla la psicòloga i sexòloga especialitzada en diversitat funcional, Gemma Deulofeu.

Els experts manifesten que moltes persones amb discapacitat no disposen d’espais de diàleg ni d’educació sexual, fet que dificulta que coneguin el dret a viure la sexualitat amb llibertat, seguretat i respecte.

Falten espais de conversa al voltant de la sexualitat

En aquest sentit, la Mercè García, que és pedagoga de l’associació Down Tarragona, explica que, a les conferències, “quan preguntem qui ha tingut educació sexual, poques persones aixequen la mà”.

Per la seva banda, Deulofeu apunta que existeixen diversos factors que fan que les persones amb discapacitat tinguin més dificultats per rebre educació sexual: “La falta d’informació sumada a les pors i el desconeixement fa que aquesta educació sexual sigui menys accessible“. “A més, en l’àmbit cognitiu, els materials tampoc són del tot accessibles, perquè estan pensats per a persones que no tenen diversitat funcional o intel·lectual”, remarca la psicòloga i sexòloga.

D’aquesta manera, també s’ha posat l’accent en el treball de l’autonomia personal i l’acompanyament per decidir sobre la mateixa orientació sexual i intimitat. La jornada també ha fet palès la necessitat de facilitar eines adequades perquè tant professionals com institucions públiques puguin garantir la cura i la protecció de les persones amb diversitat funcional en les seves vivències afectives i sexuals.