L’enfrontament per la propietat d’un pas processional desencadena el cessament de la junta i una batalla legal i canònica. Un relat de decrets, panys canviats i advertiments d’excomunió que fractura la Setmana Santa reusenca
Una de les institucions més antigues de la Setmana Santa reusenca, la Reial Congregació de la Puríssima Sang, es troba immersa des de finals del 2022 en una espiral de desavinences que ha desembocat en un pols directe amb l’Arquebisbat de Tarragona. El que va començar com una discrepància sobre la propietat d’un pas processional ha derivat en una crisi institucional que afecta la mateixa gestió del temple i, ara per ara, posa en dubte la celebració tradicional de la Setmana Santa de Reus. En pocs mesos, des del setembre del 2025, s’han encadenat una sèrie d’episodis que dibuixen un escenari de bloqueig mutu, amb mesures i contramesures que han portat a la suspensió del culte i al tancament del temple del Carreró de la Sang durant pràcticament cinc mesos.
L’origen del conflicte: la disputa pel pas de la Verònica
L’origen del conflicte se situa al 2022, quan al programa d’actes de la Setmana Santa apareix un article publicat per la Sang en què afirma que el pas de la Verònica és de la seva propietat. Aquest text provoca la reacció immediata de la Confraria La Verònica, que sosté que el pas va ser finançat originàriament per la Germandat Tèxtil de Sant Antoni Maria Claret, el gremi de telers, i que per tant no pertany a la Sang. La Verònica demana la intermediació de l’Arquebisbat, que examina l’assumpte i al maig del 2025 emet un decret favorable a la Verònica. Segons fonts consultades, la Sang no accepta aquesta resolució, cosa que inicia un camí de tensió amb l’autoritat eclesiàstica.
Durant aquests tres anys, un altre element agreuja la situació. Al 2024, la Verònica proposa incorporar la Dansa de la Mort a la professó del Sant Enterrament del Divendres Sant. La proposta no es consensua amb la Junta de la Sang, que la critica durament per considerar-la una alteració de la professó que organitzen. La Verònica, en canvi, defensa que enriqueix el patrimoni de la Setmana Santa.
Arribada la Pasqua del 2025, la Verònica no participa en la professó del Sant Enterrament al·legant que la invitació per part de la Sang arriba només amb 24 hores de marge, fet que dificulta la preparació dels confrares. Davant la situació, l’arquebisbe Joan Planellas intervé amb una mediació d’urgència el dissabte abans de Rams i totes les parts signen un document amb diversos punts clau: petició de perdó mútua, retirada del litigi per la propietat del pas i compromís de la Sang d’invitar totes les confraries a la processó solemne.
Mentre aquest foc es mantenia sotacrema, al setembre del 2025 es produeix el fet que actuarà com a detonant. La Reial Congregació de la Puríssima Sang decideix abandonar l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus després d’anys de vinculació. En un comunicat del 21 de setembre, la Sang justifica la sortida per “enèsims despropòsits, calúmnies, difamacions i maledicències” i denuncia “intents de falsejar la història” i “falta de respecte” cap a la Reial Congregació. Segons l’entitat religiosa, la sortida de l’Agrupació respon al suport que aquesta donava a la Verònica en la disputa. Tot i trencar amb l’Agrupació, la Sang assegura que continuarà vetllant per l’esplendor de la Setmana Santa reusenca.
Un mes més tard, a finals d’octubre, apareixen octavetes i paperetes al centre de Reus, especialment a tocar del temple de la Puríssima Sang, amb el lema “La Sang no es toca”. L’acció, orquestrada amb centenars de papers pel nucli antic, té el seu origen en la voluntat de l’arquebisbe Joan Planellas de redirigir les relacions amb la Sang arran dels diversos conflictes dels últims mesos. A la porta del temple hi apareix també un cartell en la mateixa línia, però en castellà. Aquesta campanya espontània es produeix en un context en què la tensió entre la Sang i l’Arquebisbat està a punt d’escombrar.
El cessament de la junta i l’inici de la batalla pel control del temple
El 24 d’octubre és fa públic que l’arquebisbe ha signat el decret pel qual cessa el clavari de la Sang i tota la seva junta de govern. La destitució comporta la creació d’una comissió delegada encapçalada per Javier Balañá de Eguía, advocat, que comptarà amb el suport del prior Joaquim Fortuny i altres persones de l’àmbit eclesiàstic. La comissió té l’encàrrec de reordenar la Sang, actualitzar els estatuts i convocar eleccions.
El 29 d’octubre, el comissari delegat de la Sang, Javier Balañá, reclama en una entrevista a Canal Reus la col·laboració de la junta cessada. Explica que l’anterior clavari no li facilita l’accés a la Sang ni a la seva administració. Balañá critica que no se li està facilitant la tasca d’aterratge a la institució i considera que “la bona fe” de la junta cessada marcarà els tempos del seu paper com a comissari. La idea és que el procés d’impàs es pugui allargar fins al mes de maig o principis de juny. A hores d’ara, l’anterior junta no atén les seves peticions de reunió i tampoc es presta a donar-li accés al temple de la Sang. Balañá assegura que s’ha posat en contacte amb l’anterior clavari per informar-lo que una Junta General Extraordinària convocada per al 30 d’octubre quedarà sense efectes.
El 31 d’octubre, aquesta Junta General Extraordinària es celebra igualment al temple de la Puríssima Sang. Una seixantena de persones es reuneixen malgrat les advertències del comissari delegat. Segons un comunicat de la Junta cessada, l’assemblea pren diversos acords: ratifica la sortida de l’Agrupació d’Associacions de Confraries de Setmana Santa de Reus, expulsa diversos congregants per haver actuat d’esquena al clavari i declara persones non grates dues persones. A més, la Junta deixa clar que no considera legal el decret de l’arquebisbe i assegura que han interposat un escrit sol·licitant la seva revocació. Defensen que hi ha una discrepància jurídica i que el tema està sub iudice, judicialitzat. Per tot plegat consideren que el decret està suspès segons el cànon 1734 del Codi de Dret Canònic. Tot i que aquests acords es van prendre amb el suport de 157 vots favorables, l’assemblea podria quedar en paper mullat perquè Javier Balañá ja havia explicat que la Junta cessada no té potestat per celebrar Juntes Extraordinàries.
Alerta de penes canòniques i l’aparició d’anònims
A principis del mes de novembre, l’arquebisbe de Tarragona manté el cessament de la Junta cessada i els adverteix de penes canòniques si no reobren el temple i permeten el culte amb normalitat. El prelat dona marge per rectificar, però avisa que, si persisteix el bloqueig, s’incoarà un procés penal eclesiàstic. Segons l’Arquebisbat, després del cessament, els antics administradors han canviat els panys i han impedit l’entrada a mossèn Fortuny, prior de Sant Pere, prefecte de la Sang i rector del temple. El tancament podria vulnerar la llibertat de ministeri i l’ús legítim de béns eclesiàstics, assenyalen.
Durant aquests temps, Javier Balañá, comissari delegat per l’arquebisbe per solucionar el conflicte a la Reial Congregació de la Sang, rep un sobre amb remitent anònim al seu despatx. Un sobre en el qual hi ha una carta, unes claus de joguina i un gruix de bitllets d’un conegut joc de taula.
L’anònim es burla de la situació del comissari delegat de no poder entrar al temple de la Sang enviant-li unes claus de joguina, amb el missatge que li fan arribar una còpia de les claus del temple perquè deixi d’increpar i amenaçar-los. També s’adjunten bitllets de Monopoly amb el missatge que li fan enviament d’una petita col·lecta dinerària que és l’únic que mou l’Arquebisbat a l’hora d’intervenir associacions de fidels laics. L’anònim també inclou un paràgraf on lamenten que un despatx amb tanta solera a Reus accepti aquest tipus d’encàrrecs. Al sobre també hi ha adjunt un dels cartells que l’Arquebisbat va col·locar a la porta del Temple de la Sang informant que els oficis se celebrarien a la Prioral de Sant Pere.
La junta cessada, per la seva banda, emet un comunicat el mateix dimarts al matí assegurant que el Temple de la Reial Congregació de la Sang de Reus es troba en obres i que per això es manté tancat.
La batalla pels panys i la suspensió definitiva del culte
El 18 de novembre, la Junta cessada de la Sang emprèn accions legals per vulneració de dades. Han presentat quatre denúncies a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Consideren que s’ha filtrat informació personal i també dades de caràcter religiós als mitjans de comunicació. També diuen que s’ha atacat directament a la intimitat, la dignitat i l’honor de diversos membres de la Junta de Govern. Alerten que la vulneració de la intimitat confessional i la revelació d’informació privada en un context de confessió religiosa és un incident que pot comportar greus conseqüències perquè les dades de caràcter religiós són considerades sensibles i especialment protegides per la normativa. Anuncien que aquestes són les primeres d’un reguitzell d’accions legals, tant en l’àmbit civil, el penal, i el canònic.
El mateix 18 de novembre a la tarda, uns serrallers, acompanyats dels Mossos d’Esquadra, es personen a les portes del Temple per canviar-ne els panys. D’aquesta manera es busca garantir el culte i començar a desenvolupar les tasques assignades per l’Arquebisbat. L’Arquebisbat indica que només es tornarà a celebrar missa quan s’hagi comprovat que l’església està en bon estat, ja que la junta cessada va anunciar fa uns dies que aquesta estava tancada per obres.
Amb tot, la junta cessada torna a tancar la Sang en plena disputa. L’Arquebisbat anuncia mesures contra els qui impedeixen el culte al temple. El delegat de l’arquebisbe a la Sang, Javier Balañá, assegura que “és evident que els fets tenen conseqüències, i aquests fets tindran conseqüències”. Tot i la voluntat de restablir el culte de forma immediata, l’Arquebisbat admet que abans cal una anàlisi tècnica de l’estat del temple.
Finalment, el 16 de desembre, l’arquebisbe Joan Planellas suspèn tot acte de culte i qualsevol manifestació pública de pietat o devoció a la parròquia de la Puríssima Sang de Reus, i trasllada de manera temporal l’activitat pastoral a la Prioral de Sant Pere. La mesura es manté mentre duri la situació irregular vinculada a alguns membres de la Junta de Govern cessada, que —segons l’Arquebisbat— no representen legítimament la congregació. A la pràctica, totes les misses i oficis es fan a Sant Pere, també durant els dies de Nadal. Segons l’Arquebisbat, la decisió respon a la cura pastoral dels fidels i a la responsabilitat del bisbe diocesà, d’acord amb el Dret Canònic, d’organitzar, promoure i custodiar el culte públic. La indefinició temporal de la mesura obre la porta que el trasllat del culte afecti celebracions més enllà de les misses dominicals i dels oficis de Nadal. En aquest context, resta per veure com pot impactar en les Tres Gràcies i en el conjunt d’actes de Setmana Santa. De cara a 2026, les Tres Gràcies estan previstes per al divendres 3 d’abril.
Tres dies més tard, el 19 de desembre, la junta cessada de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus anuncia l’obertura d’un espai de culte sectoritzat al temple per permetre la veneració de les imatges, en el que suposa un nou capítol del conflicte que manté la junta de l’entitat amb l’Arquebisbat de Tarragona. Tot i que l’autoritat eclesiàstica havia ordenat el cessament de la junta i el tancament de l’activitat, els responsables de la Congregació, que mantenen la custòdia física de l’edifici, han decidit habilitar una zona segura mentre s’executen les obres de restauració de la coberta. Aquesta decisió torna a simbolitzar un pols pel control del patrimoni davant la intervenció de l’arquebisbe Joan Planellas. La junta cessada fa una crida a protegir les tradicions locals evadint qualsevol intromissió o fiscalització forana que pugui perjudicar l’essència de la Setmana Santa reusenca. La planificació de la junta cessada no s’atura malgrat la situació d’interinitat jurídica. El comunicat fixa el seu propi calendari, amb la intenció de reobrir el temple plenament per a la Quaresma i la Pasqua de 2026.
La Sang anuncia la reobertura del temple abans de la Quaresma
El 26 de gener de 2026, la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist anuncia que reobrirà el seu temple abans del proper Dimecres de Cendra, el 18 de febrer, després de finalitzar les tasques de manteniment i conservació que van comportar el tancament provisional de l’edifici. Paral·lelament, s’estan executant les tasques de neteja necessàries després de l’actuació arquitectònica.
Segons la Junta de Govern, que es considera legítima, des del passat mes d’octubre s’ha intentat “usurpar” als congregants el seu dret a escollir lliurement els òrgans directius. L’entitat qualifica aquests fets de gravetat extrema i assegura que han estat posats en coneixement de les autoritats civils i eclesiàstiques competents. La Junta denuncia que persones que han pretès apropiar-se del poder han forçat els panys de les instal·lacions i han intervingut davant l’entitat bancària per bloquejar el compte corrent, impedint que els legítims apoderats disposin dels recursos necessaris per garantir el funcionament de l’entitat. Aquests recursos són fruit “de donatius de fidels al Sant Crist i del sacrifici personal de particulars”, segons asseguren. A conseqüència d’aquesta actuació, sempre segons la Junta de Govern de la Sang, cessada per l’Arquebisbat, el conserge del Temple ha deixat de cobrar els seus honoraris, tot i que continua exercint les seves funcions.
La Junta de Govern —que insisteix haver rebut el suport dels congregants en la darrera assemblea— recorda que és una associació privada de fidels, “l’associació privada més antiga de la ciutat de Reus”, afegeixen, que gaudeix d’autonomia interna i que ha subsistit sempre pels seus propis mitjans “sense cap auxili financer ni tutela legal de les autoritats eclesiàstiques” en més de 450 anys.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, trenca el seu silenci a finals de gener defensant la decisió de cessar la Junta de Govern de la Sang el passat octubre. Qualifica la situació de “segrest” d’una entitat catòlica i recorda que l’article 4 dels estatuts de la Congregació, vigents des del 1950, estableix el respecte i obediència a l’autoritat de l’Església. L’arquebisbe explica que durant més d’un any es va intentar dialogar amb la Junta abans de prendre la decisió del cessament, i que aquesta mesura respon a les directrius de la Santa Seu per renovar els estatuts de les confraries.
Planellas diu que la Setmana Santa es farà, tot i que els actes litúrgics es traslladen a la Prioral de Sant Pere mentre el temple de la Sang continuï tancat. L’arquebisbe denuncia que no pot entrar a una parròquia catòlica que considera “segrestada” per la Junta cessada, i qualifica la situació de “flipant”.
Nous anònims imitant comunicats d’ETA
El matí del 27 de gener de 2026 apareixen de nou anònims als carrers de la ciutat. En aquest cas, una imatge que emula els comunicats de la banda terrorista ETA amb persones encaputxades, però substituint les caputxes per cucurulles de Setmana Santa. Els cartells porten l’etiqueta “Comando Roma”, amb quatre inicials que corresponen a integrants de la junta cessada per l’arquebisbe. El missatge indica que el comissari de la Sang, Javier Balañá, els detindrà aviat per organitzar la Setmana Santa. Aquests anònims se sumen a un reguitzell de paperetes, pamflets i missatges que s’estan distribuint a la ciutat des del passat mes d’octubre, quan l’arquebisbe Joan Planellas va cessar la Junta de Govern de la Puríssima Sang de Reus.
Les Set Paraules es faran a Sant Joan per primera vegada
El 30 de gener de 2026, es fa públic que la funció de l’Agonia de la Setmana Santa d’aquest 2026 se celebrarà de manera excepcional a la Parròquia de Sant Joan Baptista i no a la Prioral de Sant Pere, com és tradició. El canvi respon a la crisi oberta. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, hauria plantejat aquesta opció a la Unitat Pastoral de Reus i Castellvell del Camp que accepten la proposta.
Consultat per Canal Reus, el Prior de Sant Pere, mossèn Joaquim Fortuny, explica que la decisió s’ha pres “per evitar enfrontaments” amb els representants de la Junta de Govern cessada de la Sang. Aquests haurien mostrat la seva intenció de traslladar la imatge del Sant Crist de la Sang fins a la Prioral el Divendres Sant, com s’ha fet al llarg de les darreres dècades, i havien demanat de poder accedir a l’església amb la imatge.
Fonts de la Junta de Govern de la Sang, cessada per l’arquebisbe, asseguren que la imatge del Sant Crist anirà en processó fins a la Prioral, com s’ha fet sempre, i que un cop allà, si no s’obren les portes del temple, s’esperaran que sigui l’hora per fer la processó de retorn que acaba amb les tradicionals Tres Gràcies.
Aquesta decisió deixa entreveure que la picabaralla entre la Sang i l’Arquebisbat no es resoldrà abans de la Setmana Santa i que, per tant, córrer el risc d’enquistar-se. A hores d’ara, i segons les fonts consultades, s’han enviat diversos escrits a Roma que ha de dirimir en el marc del dret canònic quins són els passos a seguir.
