La selectivitat alimentària pot derivar en dèficits nutricionals i situacions d’alt estrès familiar
En l’autisme, la rigidesa cognitiva i la necessitat de predictibilitat també es traslladen a l’alimentació. Molts infants només accepten menjar determinats aliments i rebutgen qualsevol canvi, encara que sigui mínim. Aquesta conducta no respon a una falta d’educació ni a una actitud desafiant, sinó a una dificultat real per gestionar estímuls nous.
L’hora de menjar, per tant, pot convertir-se en un moment de tensió constant a casa. Plors, nervis i conflictes són habituals quan l’infant té gana, però no se li ofereix un aliment que pugui tolerar. Aquesta situació genera incomprensió i sovint provoca que les famílies se sentin desbordades o qüestionades pel seu entorn.
És en aquest context que apareix el terme “selectivitat alimentària”, una problemàtica freqüent dins del trastorn de l’espectre autista. “Jo tinc un registre molt limitat d’aliments i són els que vaig consumint de forma diària. Aquesta selecció és deguda al color dels aliments, a les textures, a les marques comercials o pel nivell organolèptic de l’aliment“, explica Patricia Esteban, nutricionista especialitzada en TEA.
Aquest rebuig acostuma a estar relacionat amb la sensibilitat sensorial. Davant d’aliments que no són previsibles o percebuts com a segurs, la resposta és evitar-los. Com a conseqüència, la dieta acaba basant-se en productes ultraprocessats, amb poca presència de fruites i verdures, i això, a la llarga, pot provocar dèficits nutricionals importants. “Generalment, el que passa és: jo t’obligo a menjar aliments que tu no pots menjar, però els que tu menges no estan acceptats per la persona que alimenta al nen. Això es tradueix en una disputa i l’hora de menjar és molt estressant i moment de lluita constant”, assenyala Esteban.
Cal fer petits canvis gairebé imperceptibles
Els especialistes expliquen que el primer pas és comprovar si l’infant està ben nodrit i, si cal, suplementar o introduir nutrients de manera progressiva, amb petits canvis gairebé imperceptibles. El treball, però, no és només nutricional. Logopedes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs i altres professionals intervenen de manera coordinada per aconseguir millores reals.
