Prop de quinze anys d’instrucció, quinze peces obertes i un judici previst per al maig del 2026 per tancar el cas INNOVA, al voltant del holding municipal de Reus

El cas INNOVA és la macrocausa judicial més gran de la història recent de Reus. La investigació, que s’inicia al voltant del 2012, posa el focus sobre el holding d’empreses municipals —un conglomerat que incloïa les empreses dels aparcaments públics, els autobusos, Aigües de Reus i la funerària, entre d’altres— i sobre els presumptes pagaments irregulars, contractacions a dit i tractes de favor que s’hi haurien produït durant els anys de govern del tripartit liderat per l’exalcalde Lluís Miquel Pérez. Quinze anys i una quinzena de peces judicials separades més tard, el primer judici de la causa arrenca finalment l’11 de maig del 2026 a l’Audiència de Tarragona, amb una sentència per la qual caldrà esperar mesos.

L’origen: un holding, un hospital i uns pagaments que no quadren

El nucli de la investigació gira entorn de la construcció del nou Hospital Sant Joan de Reus i de la contractació de dos professionals vinculats al projecte. D’una banda, l’arquitecte Jorge Batesteza, a qui el jutge instructor atribueix el cobrament de 390.000 euros per serveis que no haurien quedat acreditats. A més, una empresa del mateix Batesteza va ser contractada per 100.000 euros addicionals amb l’encàrrec de fiscalitzar-lo a ell mateix, fet que el jutge ha qüestionat sistemàticament al llarg de tota la instrucció: Batesteza cobrava, en definitiva, per supervisar-se. De l’altra, l’exdirector del CATSalut Carles Manté, a qui s’atribueix el cobrament de 720.000 euros sense justificació professional clara. Totes dues peces —la principal i la número dos— les agrupa el jutge per raons d’estalvi processal en considerar-les bessones, i és aquest bloc conjunt el que arriba primer a judici oral.

Al costat de Batesteza i Manté, la causa implica dos noms clau de la política reusenca de l’època: l’exdirector general d’INNOVA Josep Prat, el gestor del dia a dia del holding, i l’exalcalde Lluís Miquel Pérez, cap de l’executiu municipal durant els anys en què les presumptes irregularitats haurien tingut lloc. Tots quatre figuren al banc dels acusats en el primer judici juntament amb Ester Ventura i Natàlia Torrell, treballadores de l’àmbit econòmic del holding.

La ramificació: quinze peces, molts investigats, alguns arxius

Al llarg dels anys d’instrucció, el cas s’expandeix en una quinzena de peces separades que abracen àmbits molt diversos. La peça número 1, coneguda com el cas Shirota, investiga la constitució d’una empresa d’investigació en nutrició i salut al Tecnoparc de Reus, Shirota Functional Foods, i un aval públic de 3 milions d’euros concedit per INNOVA. Hi estan investigats tots els regidors que van formar part de la Junta General d’INNOVA i van aprovar l’aval. El Tribunal de Cuentas ja els va exonerar en la seva branca econòmica; la branca penal resta pendent.

Les peces quatre i quinze fan referència a l’empresa reusenca Traiber, que hauria col·locat pròtesis defectuoses a centenars de pacients. El jutge arriba a investigar una seixantena de metges, però tots acaben desimputats. La causa queda arxivada. La peça set investiga contractes de transport sanitari a través d’Ambulebre (Ambulàncies Baix Ebre), adjudicats presumptament a dit, amb possibles pagaments al holding. La peça vuit investiga una altra contractació de Batesteza, en aquest cas per a la construcció d’un Centre d’Atenció Primària a Vila-seca; també queda arxivada.

El 2015, la Guàrdia Civil escorcolla instal·lacions de Reus Esport i Lleure i de Fomento de Construcciones i Contratas. D’aquí sorgeixen les peces 11 i 14, que investiguen subvencions al Club de Futbol Reus Deportiu i el contracte de la brossa de Reus de finals dels 2000. Les peces 3 i 5 se centren en qüestions tècniques de Josep Prat: la contractació de personal a INNOVA i les presumptes incompatibilitats de càrrecs. Les peces 6 i 13, que fan referència a unes notes trobades a les propietats de Carles Manté amb les quals hauria pressionat l’Ajuntament, queden arxivades, igual que la peça sobre la construcció d’un centre logístic de supermercat al Tecnoparc. La peça 10 investiga si la Generalitat va pagar la defensa d’alguns dels investigats. Les peces 9 i 12 continuen sota secret de sumari.

El cas s’infla, s’atura i es desinfla

A mesura que avança la instrucció, el cas va perdent pes. Les acusacions particulars, que inicialment eren múltiples, es van retirant progressivament. En el moment d’arribar al primer judici, els dos partits que van impulsar originàriament la causa —la CUP i ARA Reus— ja han abandonat les acusacions particulars. De fet, totes les acusacions particulars han caigut, i a l’hora de la vista oral només resten en peu la Fiscalia i l’Ajuntament de Reus, que va presentar el seu escrit acusatori el 2017, on apunta únicament a Manté, Batesteza i Prat, no a l’exalcalde Pérez.

Paral·lelament, la Fiscalia de Tarragona fa, als voltants de l’abril del 2024, una proposta poc habitual: planteja a les parts un pacte que reduiria les peticions de pena a canvi que els investigats assumeixin els delictes. La proposta, però, topa de manera immediata amb com a mínim un dels acusats, que es nega a acceptar-la perquè considera que no ha comès cap delicte i no vol admetre res que no ha fet.

El primer judici, posposat i per fi fixat

El 26 d’abril del 2024, amb el judici a les portes, Canal Reus publica un primer balanç de l’estat de la macrocausa i avança que el judici ha de començar el 6 de maig del 2024 a l’Audiència Provincial de Tarragona, amb les primeres declaracions previstes per al dia 13. Però el 2 de maig, pocs dies abans de l’arrencada, el magistrat acorda ajornar-lo sine die per problemes de salut al·legats per un dels implicats. Sense data, i amb l’agenda de l’Audiència de Tarragona plena, diverses fonts consultades per Canal Reus ja adverteixen aquell 6 de maig que l’ajornament podria retardar tot el procés fins al 2025.

La previsió resulta optimista. No és fins al 18 de febrer del 2026 —gairebé dos anys després del primer ajornament— que es confirma la nova data: el judici arrencarà l’11 de maig del 2026 amb les qüestions prèvies, i a partir del 26 de maig desfilaran testimonis i investigats en un procés que preveu 17 jornades de sessions i que s’ha d’allargar fins al 30 de juny del 2026. Un cop finalitzades les sessions, caldrà esperar encara diversos mesos per tenir sentència. En total, si es compleix el calendari previst, el cas haurà trigat quinze anys a arribar al seu primer veredicte judicial.