Després de més d’una dècada el complex turístic segueix sense dates. Aquesta n’és la cronologia

El projecte inicial: BCNWorld

L’any 2012 el govern de la Generalitat, aleshores amb Artur Mas al capdavant, presentava un projecte que havia de revolucionar la Costa Daurada. Al bell mig de Salou i Vila-seca, a tocar de Port Aventura i en terrenys de CaixaBank, es proposava la construcció d’un complex turístic que volia ser la resposta catalana a la proposta de Madrid d’Eurovegas.

Es tractava del BCNWorld, un projecte impulsat per Veremonte amb unes dimensions estratosfèriques: inversió de prop de 5.000 milions d’euros en un espai d’un milió i mig de metres quadrats i amb la promesa de milers de llocs de treball en un complex hoteler de més de 10.000 habitacions amb casinos, botigues i grans instal·lacions per a esdeveniments culturals.

Els primers passos

El projecte preveia diversos espais i àrees temàtiques i volia convertir-se en un centre d’atracció per a visitants d’arreu del món. La voluntat era convertir la Costa Daurada i per extensió Catalunya en un gran pull turístic. El projecte plantejava un inici d’obres en poc més d’un any i un termini prou ràpid d’execució dels treballs. De fet, es parlava de la inauguració l’any 2016 dels primers resultats.

Per tal de facilitar el projecte es va canviar la legislació i es va aprovar la rebaixa de la fiscalitat per als casinos. Una de les consideracions que més crítiques ha aixecat al voltant d’aquest projecte. La fiscalitat per aquest tipus d’equipaments passava del 55% al 10%.

En aquests moments ja havia aparegut la plataforma Aturem BCNWorld, i s’havien començat a evidenciar les discrepàncies d’una part del territori sobre la magnitud del projecte i també sobre les conseqüències de continuar impulsant un determinat tipus de model econòmic.

Redimensió del projecte

El que s’havia dit el 2012 va començar a desmuntar-se. L’any 2015, a només un any de la projectada inauguració dels primers espais encara no havien començat les obres. Veremonte va acabar sortint del projecte.

Mentrestant, el govern català avançava en termes com el Consorci Recreatiu i Turístic, el CRT, i també en els primers processos urbanístics que calia desencallar. L’any 2016 la Comissió d’Urbanisme de Tarragona aprovava el PDU, el pla director urbanístic que regia les regles sobre les quals s’havia de construir el complex.

Amb tot, les dimensions del projecte es redueixen a la meitat. I el que inicialment havia de representar una ocupació d’1,5 milions de metres quadrats, es queda en 700.000.

Hard Rock apareix a escena

Després de la marxa de Veremonte la Generalitat va decidir obrir un concurs per gestionar el projecte. Només hi opta Hard Rock, a qui se li adjudica el macrocomplex el 2017.

El projecte de Hard Rock s’adequa a les noves pretensions de tot plegat i es proposa la construcció només de dos hotels (lluny de les sis àrees temàtiques que es van presentar el 2012), un casino i un complex comercial a més d’un espai per a concerts. Tot plegat també feia queia la inversió prevista inicialment i la creació de llocs de treball.

És en aquest punt que la plataforma Aturem BCNWorld canvia i es converteix en Aturem Hard Rock. Amb el pas dels temps també els seus promotors i les cares visibles del moviment contrari al complex havien anat canviant.

Fre judicial al PDU

Des dels inicis, els contraris al projecte, organitzats sota el paraigua de la plataforma, havien intentat buscar escletxes legals per aturar-lo. L’eina que van trobar va ser la impugnació del PDU, el pla urbanístic. De fet, el TSJC, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va aturar l’any 2020 el desenvolupament de Hard Rock.

En aquell moment es va considerar que hi havia riscos químics associats a la presència, molt propera, de la indústria petroquímica de Tarragona. Tot plegat donava la raó als contraris i obligava a revisar el text.

Un nou informe, que es va fer públic l’any 2022, tornava a posar sobre la taula les incompatibilitats, en aquell cas mediambientals, del projecte amb el territori. Es tractava d’un informe del departament d’Acció Climàtica de la Generalitat i que assegurava que no s’acomplien alguns dels criteris requerits.

Contraris i favorables

Aquests condicionants jurídics han frenat de nou el projecte, que acumula ja més de 10 anys de retard i ha esperonat els contraris al complex a insistir en els perjudicis que representarà. La plataforma Aturem Hard Rock ha aconseguit situar el projecte a l’agenda de tots els partits i ha mobilitzat centenars de persones en mobilitzacions i manifestacions tant a Tarragona com també a Barcelona.

A l’altra banda, els defensors del projecte. Empresaris i polítics del territori han sumat esforços també per ensordir la veu dels contraris. El Col·legi d’Economistes de Catalunya va col·locar una pregunta sobre Hard Rock l’any 2023 en el seu informe anual. El 85% dels economistes estaven d’acord amb el projecte.

També s’han mostrat molt a favor del projecte els alcaldes de Salou i Vila-seca. Pere Granados, batlle de Salou, fa anys que lluita per aconseguir l’inici de les obres i de fet ha criticat la inacció de la Generalitat personalitzant-ho sovint en Esquerra Republicana. També Pere Segura, alcalde de Vila-seca s’ha mostrat favorable al projecte. De fet, va ser el seu predecessor, Josep Poblet, qui conjuntament amb un dels pesos pesants del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, quan era alcalde de Tarragona, van blindar el projecte i van evidenciar l’entesa dels dos grans partits, aleshores, del país.

Hard Rock tomba els pressupostos de la Generalitat

El febrer de 2024, i davant la necessitat d’assolir pactes amb els partits a l’oposició, Esquerra anuncia un acord el PSC per desencallar els pressupostos de la Generalitat. Un acord al qual també confiaven que sumarien els Comuns, vots imprescindibles per tirar endavant els comptes.

Són precisament els de Jéssica Albiach els qui, a canvi del seu suport parlamentari, exigeixen a Esquerra un compromís ferm en contra del projecte. Una postura que xocava frontalment amb el convenciment del PSC pel que fa a Hard Rock. Tot plegat fa saltar pels aires la legislatura i obliga Pere Aragonès a convocar eleccions anticipades.

Els republicans, sense oposar-se mai frontalment a Hard Rock, sí que han discrepat en alguns discursos. De fet, després de la convocatòria electoral, algunes veus d’Esquerra han assegurat que el macrocomplex no és el seu model. Tot i això al bell mig de la precampanya la plataforma Aturem Hard Rock destapa una documentació que evidenciava que el govern liderat en solitari per ERC havia ratificat el projecte i havia instat a iniciar de nou tots els processos administratius que requereix l’inici de les obres.