Després de més d’una dècada el complex turístic segueix sense dates. Aquesta n’és la cronologia

El projecte del Hard Rock Entertainment World a Vila-seca (Tarragonès) acumula gairebé 15 anys de vida administrativa marcats per constants tensions entre l’impuls institucional, les modificacions urbanístiques, la resistència ecologista i veïnal, i una successió de recursos judicials que han portat el macroprojecte a un escenari de bloqueig i incertesa. Des de l’aprovació inicial el 2010 fins a la suspensió cautelar dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el gener de 2025, el complex turístic —que preveu casino, hotels, teatre i zona comercial— ha transitat entre la confirmació reiterada per part de la Generalitat i els intents d’aturada impulsats per entitats com Aturem Hard Rock i el GEPEC-EdC.

Els primers passos: aprovació inicial i context econòmic (2010-2014)

El 2010, el Parlament de Catalunya aprova la Llei del Hard Rock, que habilita la instal·lació d’un casino i un complex d’oci a Vila-seca. La norma s’emmarca en un context de crisi econòmica i recerca d’inversions estrangeres que dinamitzin l’economia catalana. La iniciativa rep el suport del govern autonòmic i dels ajuntaments de Salou i Vila-seca, que veuen en el projecte una oportunitat per atreure turisme i generar llocs de treball.

El maig de 2014, la comissió d’Urbanisme de la Generalitat aprova definitivament la modificació del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Vila-seca que fa viable el Hard Rock. Aquesta decisió obre la porta a l’inici dels tràmits administratius per a la construcció del complex, valorat inicialment en 2.000 milions d’euros. El projecte inclou un casino, sis hotels amb 5.000 places hoteleres, un teatre amb capacitat per a 15.000 persones, una zona comercial i equipaments esportius i de lleure.

Primera ofensiva judicial: recursos i sentències (2015-2019)

El juny de 2015, el TSJC estima parcialment un recurs del GEPEC-EdC i anul·la diversos articles de la Llei del Hard Rock relacionats amb l’exempció de llicències municipals i la tramitació accelerada del projecte. Malgrat aquest revés parcial, el gruix de la normativa es manté vigent i el projecte segueix endavant.

El novembre de 2017, el mateix tribunal desestima un recurs del GEPEC-EdC contra l’aprovació definitiva del POUM de Vila-seca. La sentència confirma la validesa urbanística del projecte i rebutja els arguments ecologistes sobre l’impacte ambiental i territorial del complex. Aquesta resolució enforteix la posició de la Generalitat i dels promotors, que continuen els tràmits per obtenir les llicències necessàries.

Impuls polític renovat i nous obstacles (2020-2023)

El febrer de 2020, el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, anuncia que el Hard Rock podria entrar en funcionament el 2024 si es compleixen els terminis previstos. Tremosa qualifica el projecte de “prioritari” per a la Generalitat i assegura que la seva construcció generarà 10.000 llocs de treball directes i indirectes. Tanmateix, la pandèmia de la COVID-19 i les restriccions de mobilitat derivades frenen els plans inicials.

El desembre de 2021, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) registra al Parlament una proposició de llei per derogar la Llei del Hard Rock. La formació argumenta que el projecte “no encaixa amb el model turístic sostenible” que defensa i denuncia l’impacte ambiental i territorial del complex. La iniciativa, que compta amb el suport de Aturem Hard Rock i altres entitats ecologistes, no prospera en seu parlamentària.

El gener de 2023, el conseller de Territori, Juli Fernàndez, reitera el suport del govern català al Hard Rock i assegura que el projecte “està viu i en marxa”. Fernàndez explica que la Generalitat treballa per desbloquejar els darrers tràmits administratius i facilitar l’inici de les obres. En aquell moment, els promotors del complex han presentat ja diversos projectes executius i esperen obtenir les llicències municipals definitives.

La batalla pel privilegi fiscal (2023-2024)

El maig de 2023, el Parlament aprova una modificació de la Llei d’acompanyament dels pressupostos que elimina el privilegi fiscal del Hard Rock. La mesura, impulsada pels comuns i amb el suport d’ERC i la CUP, suprimeix l’exempció de l’impost sobre el joc que permetia al casino del complex pagar només un 10% de gravamen en lloc del 55% que abonen la resta de casinos de Catalunya. La reforma fiscal entra en vigor immediatament i afecta el model de negoci del projecte.

El juny de 2023, el president del grup promotor Value Retail Spain, Pere Granados, minimitza l’impacte de l’eliminació del privilegi fiscal i assegura que “no fa perillar el Hard Rock”. Granados explica que els promotors ja comptaven amb la possibilitat que la mesura prosperés i que han adaptat el pla de negoci per absorbir l’increment de la càrrega tributària. Tanmateix, fonts properes al projecte admeten que l’eliminació de l’exempció fiscal redueix la rendibilitat prevista i podria allargar els terminis de retorn de la inversió.

Nous recursos i suspensió cautelar (2024-2025)

El setembre de 2024, Aturem Hard Rock i el GEPEC-EdC presenten nous recursos davant el TSJC contra les darreres modificacions urbanístiques aprovades per la comissió d’Urbanisme de la Generalitat. Les entitats denuncien que les modificacions “vulneren la normativa ambiental” i “agreugen l’impacte territorial” del projecte. Els recursos qüestionen la legalitat de diverses actuacions administratives i sol·liciten la suspensió cautelar de les llicències concedides.

El gener de 2025, el TSJC estima parcialment els recursos i suspèn cautelarment l’aprovació de les modificacions urbanístiques. La resolució judicial paralitza els tràmits administratius pendents i impedeix l’inici de les obres mentre el tribunal no resolgui el fons de l’assumpte. La decisió suposa un revés important per als promotors i per a la Generalitat, que havien anunciat reiteradament que les obres podrien començar durant el 2025.

El febrer de 2025, el govern de la Generalitat manté la seva aposta pel Hard Rock i anuncia que recorrerà la suspensió cautelar dictada pel TSJC. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, assegura que el projecte “compleix tots els requisits legals i ambientals” i defensa que la suspensió cautelar “no respon a criteris jurídics sòlids”. Dalmau afirma que la Generalitat continuarà treballant per desbloquejar el projecte i que confia que els tribunals acabin donant-li la raó.

Amenaces d’indemnització milionària

Paral·lelament a la batalla judicial, diversos informes jurídics encarregats per la Generalitat adverteixen que aturar definitivament el Hard Rock podria comportar una indemnització milionària a favor dels promotors. Segons aquests informes, si l’Administració revoqués les llicències concedides o si els tribunals anul·lessin la Llei del Hard Rock, la Generalitat podria haver de compensar els promotors pels costos d’urbanització assumits, les inversions realitzades i els beneficis deixats de percebre. Les estimacions apunten que la indemnització podria superar els 50 milions d’euros, tot i que fonts properes als promotors eleven aquesta xifra fins als 200 milions d’euros si es comptabilitzen els lucres cessants.

El debat sobre la viabilitat econòmica i jurídica del Hard Rock continua obert. Mentre la Generalitat i els promotors insisteixen que el projecte és “legal, viable i necessari” per diversificar el model turístic de la Costa Daurada, entitats ecologistes i veïnals asseguren que el complex “consumeix territori, genera impacte ambiental i perpetua un model turístic massificat i insostenible”. Els tribunals, mentrestant, hauran de dirimir si les modificacions urbanístiques i les llicències concedides s’ajusten a la legalitat vigent. El desenllaç d’aquesta batalla judicial i política determinarà el futur d’un dels macroprojectes més polèmics i dilatats de Catalunya.