Un estudi de la URV revela que els infants amb més coure a l’organisme tenen setze vegades més probabilitats de patir el trastorn

Un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili ha demostrat que els infants amb nivells més elevats de coure a l’organisme presenten setze vegades més probabilitats de patir Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH). La recerca, realitzada pel grup Nutrició i Salut Mental de la URV, també ha trobat que els menors amb més plom al cos tenen cinc vegades més risc de desenvolupar aquest trastorn del neurodesenvolupament.

La investigació s’ha centrat a analitzar com l’exposició continuada a metalls pesants afecta el rendiment neuropsicològic dels infants i la seva relació amb la presència de TDAH durant la infància. Segons Fina Canals, investigadora del projecte, aquests elements “s’acumulen en àrees específiques del cervell, com l’hipocamp o el còrtex frontal, molt relacionades amb funcions afectades pel TDAH”.

L’equip ha treballat amb dades de més de 200 infants d’entre 6 i 16 anys: gairebé 140 diagnosticats amb TDAH i 66 sense cap trastorn del neurodesenvolupament. El procés de diagnosi s’ha fet de manera individualitzada seguint els criteris internacionals DSM5, amb l’acompanyament de famílies i tutors legals. A més del diagnòstic, els investigadors han registrat els quocients intel·lectuals i diversos índexs cognitius com la comprensió verbal, el raonament lògic, la memòria de treball i la velocitat de processament visomotor.

La presència de metalls pesants s’ha analitzat mitjançant mostres d’orina en un laboratori especialitzat de la Universitat de Granada. L’anàlisi s’ha centrat en els nivells de coure, cadmi, plom, arsènic, mercuri i antimoni.

Efectes agreujats en infants amb diagnòstic previ

El coure, tot i ser un metall essencial per a un desenvolupament saludable, pot resultar perjudicial en quantitats excessives. Els investigadors no només l’han associat directament amb el TDAH, sinó que també l’han vinculat a l’agreujament de símptomes com la desatenció i la impulsivitat.

El plom, reconegut com a tòxic fins i tot en nivells molt baixos, s’ha relacionat amb una menor velocitat de processament cognitiu, un efecte més pronunciat en infants amb TDAH que en aquells sense diagnòstic. Els resultats també vinculen l’exposició al mercuri amb un augment de la desatenció, de la freqüència de respostes omeses i de la inconsistència en els temps de reacció durant les proves cognitives.

És especialment rellevant que els infants ja diagnosticats amb TDAH han resultat més vulnerables, mostrant efectes negatius més intensos fins i tot amb els mateixos nivells d’exposició. Això suggereix una sensibilitat més elevada a les toxines ambientals en aquest col·lectiu.

“Tot i que l’estudi no demostra que els metalls pesants causin directament TDAH, els seus resultats reforcen l’evidència que reduir l’exposició a aquests elements afavoriria un desenvolupament cerebral saludable”, defensa Sharanpreet Kaur, coautora de la recerca i investigadora del Departament de Psicologia de la URV. Segons els resultats, també milloraria l’experiència d’aprenentatge i el comportament dels infants, especialment en els casos més vulnerables.

Noves línies de recerca sobre factors ambientals

L’equip investigador ha treballat conjuntament amb el CRAMC (Centre de Recerca per l’Avaluació i Mesura de la Conducta) i té previst continuar estudiant factors ambientals amb potencial per augmentar el risc de patir TDAH o agreujar-ne els símptomes. Actualment, està immers en una recerca sobre contaminants a l’aire.

S’estima que un 6% dels infants escolaritzats a Catalunya pateix aquesta condició del neurodesenvolupament en un grau o un altre. Tot i que els factors genètics en són la causa principal, factors ambientals com l’exposició a contaminants poden incrementar el risc de patir-ne o intensificar-ne els símptomes. Aquests factors influencien el desenvolupament del cervell des de l’embaràs i en els primers anys de vida de l’infant.

Atès que l’ús d’aquests metalls és comú i poden estar presents en sòls contaminats, a l’aigua, l’aire i l’alimentació, els investigadors subratllen la necessitat de reforçar les mesures de salut pública, especialment en termes de vigilància ambiental, reducció d’emissions industrials, gestió segura de residus i seguretat alimentària.