‘Fortuny 1874, el darrer retrat’ posa de manifest l’impacte que va tenir la mort del pintor reusenc en l’escena artística europea del segle XIX

El 21 de novembre de 1874 moria a Roma el pintor reusenc Marià Fortuny Marsal. Encara al llit de mort, el seu amic i també artista Jeroni Miquel Suñol va treure-li un motlle del rostre i de la seva mà dreta. Amb això va crear la màscara mortuòria de Fortuny, el seu darrer retrat; una còpia que va integrar-se a la col·lecció d’art del Museu de Reus.

Ara, la biblioteca Xavier Amorós acull una exposició itinerant on es vol donar a conèixer aquesta peça singular de la col·lecció del Museu i a través d’ella, parlar de la vida, obra i mort de Marià Fortuny. Així doncs, una rèplica moderna de la màscara mortuòria és l’autèntica protagonista d’aquesta mostra.

La mostra, s’emmarca dins l’Any Fortuny i primer introdueix l’episodi concret de la mort del pintor Fortuny així com l’impacte que aquesta va generar i la controvèrsia sobre les causes que va produir-la. Per la seva banda, en el segon àmbit s’aborda el tema de la creació de màscares mortuòries al llarg de la història i com en l’actualitat han esdevingut peces inquietants donat el canvi de relació amb la mort de la societat d’avui. Finalment, es tanca amb el cas concret de la màscara de Fortuny i amb una aproximació a la figura del seu autor, l’escultor Suñol. Una forma amena i didàctica d’acostar aquest fet històric al públic fora de l’entorn dels museus.

La mostra, dissenyada i produïda per La Brida, es destina a les biblioteques públiques del país. Des de ReusCultura s’ha volgut que la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus sigui la primera a acollir-la es podrà visitar en aquest equipament, dins l’horari habitual de la biblioteca, fins al 17 de febrer. Dies després es traslladarà a la Biblioteca Pere Anguera de Reus on restarà fins al 5 de març i, a partir d’aquí, començarà la itinerància per les biblioteques que ho sol·licitin.

Tecnologia en favor del patrimoni

La màscara mortuòria de Marià Fortuny que pot veure a l’exposició és una rèplica moderna feta a partir de la peça original que es conserva al Museu de Reus. D’aquesta forma, la mostra pot ser itinerant reduint riscos, evitant problemes de conservació i, en definitiva, jugant en benefici de la conservació del patrimoni.

Per fer-la, primer s’ha creat un model 3D amb fotogrametria d’alta resolució de la peça original de bronze. Això permet visualitzar digitalment i des de qualsevol angle la màscara i alhora fer-ne una reproducció fidedigna en resina.

Tot plegat ha estat possible gràcies a la col·laboració del programa Giravolt de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural per a la digitalització 3D del patrimoni cultural català.