Per la seva banda, el Tribunal Suprem ha rebutjat revisar la concessió de 1930 i això esgota la via judicial
El conflicte per l’aigua entre el riu Siurana i el pantà de Riudecanyes és una disputa de llarga trajectòria que enfronta les comarques del Priorat i el Baix Camp. El seu origen es troba en una concessió aprovada l’any 1930, que autoritzava el transvasament d’aigua del Siurana cap al pantà de Riudecanyes per assegurar el reg i el subministrament d’aigua a diverses poblacions del Baix Camp.
El Priorat fa anys que denuncia que aquesta derivació deixa el riu pràcticament sec i provoca greus conseqüències sobre l’agricultura, el medi natural i el desenvolupament del territori, especialment en un context de sequera i crisi climàtica persistent. Aquest rebuig s’ha intensificat en els darrers anys, amb mobilitzacions ciutadanes i recursos judicials presentats per institucions i entitats prioratines.
Aquest mes de novembre s’ha fet públic que el Tribunal Suprem ha rebutjat revisar la concessió de 1930, tancant així la via judicial. Concretament, no s’ha admès a tràmit el recurs de cassació del Consell Comarcal del Priorat que volia anul·lar la sentència del Tribunal de Justícia de l’Aragó. Una sentència que avalava la decisió de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre de declarar inadmissible la sol·licitud de l’ens prioratí per a la revisió de la concessió.
“Si no mor als tribunals, morirà pel canvi climàtic”
En declaracions a Canal Reus, el president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez, ha explicat que “és una mala notícia, perquè s’esgota aquesta via judicial relacionada amb la concessió”. Ara bé, Méndez afegeix que això també els permet “obrir altres portes de lluita que no s’han explorat fins ara i que estan consensuades amb els agents del territori, com ara Gepec-EdC, la plataforma Riu Siurana Viu, Prioritat i Unió de Pagesos”.
El portaveu del Gepec-EdC, Andreu Escolà, creu que la valoració ambiental per anul·lar una concessió encara no disposa ni de prou jurisprudència ni de la sensibilitat necessària. “Entenc, per tant, que a la justícia li ha resultat més fàcil no posicionar-se ni avançar-se als fets, tot i que la concessió acabarà desapareixent per si sola a causa del canvi climàtic“, diu Escolà.
L’ecologista defensa que allò que no faci la justícia, ho acabarà fent el canvi climàtic, perquè “abans de l’any 2062, data en què caduca la concessió, aquesta ja s’haurà extingit perquè no hi haurà aigua”.
Més sensibilitat
Un element que entra en joc en aquesta equació és el cabal ecològic del riu. És a dir, la quantitat d’aigua que es deixa anar, a través de la presa del pantà de Siurana, per garantir la biodiversitat: el bon estat de la flora i la fauna vinculada al riu.
L’Agència Catalana de l’Aigua, l’ACA, ha realitzat un estudi que conclou que el cabal ecològic del riu Siurana hauria de ser més alt per garantir la preservació dels seus ecosistemes. A hores d’ara, se situa al voltant dels 20 litres per segon, però el Pla Hidrològic de l’Ebre estableix que el cabal mínim hauria de ser d’uns 54,75 litres per segon en condicions normals. En aquest sentit, el Gepec-EdC valora aquesta preocupació creixent pel cabal ecològic del riu, per part de les institucions.
La lluita del riu Siurana no ha acabat
Si bé s’han produït avanços, l’entitat ecologista no es conforma amb la situació actual i mantindrà la seva lluita per mantenir el riu siurana viu. Una estratègia que també es manté per part del Consell Comarcal i de la resta d’entitats vinculades al tema.
